Avui he sortit a comprar pel barri. En arribar al carrer Pin i Soler he vist que ja no hi havia paviment, ni voreres, ni arbres. He preguntat a un senyor que caminava saltant per damunt de les pedres què havia passat. «Ja han començat a construir el metro a Tarragona?». M’ha contestat que no, que el Gobierno ha decidit tancar els carrers per on passen els independentistes. Es veu que el ministre ha sortit per la tele dient que, si tallen els carrers, eviten que els sediciosos surtin de casa per reunir-se.
Estranyat, m’he dirigit al quiosc a comprar una revista d’aquestes de reportatges d’investigació -on també hi ha alguna foto picant, però això no m’interessa-. Estava tancat. He anat al Petit Tarraco a fer una cervesa i hi havia l’amo del quiosc prenent-ne una. «Ens ha vingut un funcionari amb un vestit negre i ens ha dit que quedava clausurat perquè, probablement, estàvem venent diaris catalanistes». Carai! he començat a preocupar-me. Alguna cosa estranya passava i, com fem tots en aquests casos, he tret el mòbil per mirar si a Twitter o Facebook algú ho explicava. En obrir l’aplicació m’he trobat la cara de Pedro Sánchez amb la llengua fora i un missatge a sota que deia: «Error 155». I, a sota, en lletra petita deia que els seus robots havien detectat les paraules «russos», «independència» i «precursors de mandonguilles» al meu compte de Facebook i havien decidit tallar-me internet de forma indefinida. «Si vol reactivar el seu servei d’internet, haurà d’escriure clarament les paraules «Franco», «la Collares», «Super-mega Constitución» i/o «a mí la Legión». De sobte, he despertat i estava en una presó turca. Uf! He respirat alleujat.