Em van explicar un dia un acudit. La cosa anavade quèl'ApoloXII aterra a la Lluna i es troba milers d'éssers verds sense orelles i amb tres testicles, vaja, com el Marchena. Els petits llunàtics miren l'aparellamb admiració, com si la nau portés pintat al fusellatge «ConstitutionOne». Obre la porta l'Amstrongi crida des de dalt de l'escala: «Sou habitants de laLlunaaa?» Tots callats. Però, entre els milers d'éssersverds es veuen dues persones caucàsiques en la llunyania: una senyora amb permanent i un home amb bigotet que criden «Nooo,naltrossom deReuuus!». Senyors, senyores... a qualsevol racó del món hi ha un matrimoni de Reus. Sí, és així.
Un dia d'agost del 1987, a l'aeroport de Washington, vaig sentir un parlar conegut. A un concert de MeatLoaf, a Nottingham, vaig tornar a tenir aquestdéjà-vuen sentir la paraula clau:«naltrus». Jo crec que el General Prim i Prats iPlimva conquerir tota la galàxia però els llibres d'història (de ja sabem qui) ho van ocultar, no fos cas que se sabés que l'univers era català. Llavors, gent de tots els planetes arriba als nostres aeroports en OVNIS camuflats d’avions de Ryanair. De la Xina a laPatagònia.
Ja sabeu que jugo a fer de periodista amb un mitjà digital que ara es diuActualidad. Li vaig posar Actualitat Penal per treure diners dels col·legis d'advocats, però al final he estat jo qui ha hagut de deixar 50 euros a l'ICATperquè li comprin un kebab a la junta. El cas és que ahir em vaig despertar amb unanotíciatrista: un volcà ha esclatat en una illa de Nova Zelanda. Miro el Facebook i veig que per allà corre un amic escriptor, l'Aleix...d'on és? Premi!