Nanooonaniiinanonanooo... Estimada Helena Francis, m'agradaria exposar-li un fet que m'afligeix des de fa uns dies. No, no són les pèrdues d'orina, això ho tinc controlat. Doncs resulta que cada Nadalla Piliens convida a la Conxi, la Trini, la Rosi i a mi a prendre un te amb pastes a la plaça Corsini. Ho fem des de fa tant de temps que recordo que quan vam començar, en comptes de l'amfiteatre, hi havia el cementiri deTarraco. Així, mentre prenem uns carquinyolis a la cafeteria de l'Urbisens prometem amor etern per la resta de la nostra vida, que en el nostre cas, potser seran mesos.
Quan s'acosta desembre, ja espero amb delit el correu elèctric que ens fa arribarla Pili. I quan veig un mail amb el títol «TPV» (Temps PerVeuren's)-és una broma que fa ella, que li agrada molt les abreviatures- ja m'entra la mateixa alegria que quan jeia amb el pobre Pep. De vegades -no li digui a ningú-la Piliens regala vermut. Ja sé que és pecat, però també ho és mentir i les tres ens passem el dia dient que tenim deu anys menys. Però aquest desembre, estimada Helena Francis, no he rebut l'esperat correu. Sé per un dels néts de la Rosi que totes l'han rebut ja, menys jo. I ara no sé què fer. Ja sé que som amigues, però, clar, si ha decidit que no hi vagi, serà per algun motiu, i sili trucola posaré en un compromís. Potser ha tingut una retallada en la pensió. No són gaires diners però l'economia de les vídues no és com la delFlorentinoaquest de qui tant parlen. Li prego, estimada Helena, que m'aconselli què fer en aquesta trista situació. Rebi una abraçada i el meu agraïment per llegir aquesta carta. Nanoooonaniiinanonanooo.