L'encís del Nadal

Escoltem la veu dels àngels, escoltem l’anunci feliç. Obrim l’oïda i acollim la notícia benaurada que, encara avui, ressona així: «No tingueu por: us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: [...] us ha nascut el Salvador, que és el Crist Senyor» (cf. Lc 2,10-11). Aquest anunci extraordinari no procedeix de nosaltres, els mortals. No l’ha inventat cap home, no l’ha engendrat cap ideologia ni cap institució terrenal. Trobem aquí «el punt essencial pel qual el cristianisme es diferencia de les altres religions [...]. El cristianisme comença amb l’encarnació del Verb» (Tertio Millennio Adveniente 6). És l’eternitat qui entra en la història, és Déu qui ve a trobar l’home per indicar-li el camí pel qual podrà arribar a ell. El cristianisme, per tant, no és la religió que cerca Déu per a poder «acostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo» (Ac 17,27), sinó la resposta de fe al Déu que es revela i es comunica entrant en la història humana mateix. Com afirma l’Evangeli de Joan, Déu mateix «s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres» (1,14). Però també, les mil veus que ressonen en l’atmosfera del nostre món, ¿fins a quin punt possibiliten encara distingir i captar el missatge del Déu entre nosaltres? Quantes vegades el Crist que ve enmig nostre és més aviat temut i ofegat com el reclam a una veritat que hom prefereix ignorar? No és aquí el lloc per limitar-nos a una apologia de Crist. Però en la vida de cada dia, sí que hauríem d’estar en condicions de fer-la, i de convertir en testimoniatge per a Crist tant la consciència de la insuficiència de l’home modern per aconseguir una estatura digna d’ell, com la profunda actualitat de la fe cristiana per la qual tots n’hem d’estar gelosos i sentir-nos-la nostra.

I hem de dir: Sí! Més que mai el món té necessitat del Crist. Més que mai el món té necessitat d’un Salvador. Ell s’ha fet present en la nostra història per tal de renovar-la. Ell ha vingut enmig nostre per tal que coneguem de veritat qui és Déu. Ell ha vingut perquè ja en aquest món puguem participar de la vida de Déu!

Però l’encís del Nadal només podrà ser captat i acollit pels qui són nets de cor, pels senzills i els humils, pels qui practiquen la justícia, per aquells cors capaços d’intuir el desengany de la falsa saviesa: aquella que porta a la bogeria de la prepotència damunt els altres per aconseguir el poder o els diners, aquella de la corrupció per a omplir la butxaca, aquella del materialisme com a única justícia, aquella del plaer com a norma tèrbola prevalent sobre els deures i els destins de la vida.

Avui Jesús ens parla també des del seu pessebre, amb el seu accent inconfusible, suau i penetrant. I ens diu: «Feliços els pobres, feliços els humils, feliços els qui tenen fam i set de justícia, feliços els compassius, feliços els nets de cor, feliços els qui treballen per la pau» (cf. Mt 5,3-9); «sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden» (Lc 11,28) i «feliç aquell qui no em rebutjarà» (Mt 11,6).

Amb aquests sentiments, us desitjo un sant Nadal!