Salut, diners i amor

A vuit dies vista del canvi d’any, tanco les col·laboracions d’aquests darrers dotze mesos amb el desig sincer de salut, diners i amor per a tots els lectors i les lectores d’aquest diari. Comencem per la butxaca. El 2019 acaba a Reus amb una pluja de diners de la Grossa de Nadal gràcies a la distribució que ha fet el centre aragonès El Cachirulo del número venut a Salou.

La sort no té fronteres i la mala astrugància que la grossa no hagués tocat mai a la província de Tarragona s’ha trencat fruit d’aquest eix màgic entre la capital de la Costa Daurada i la del Baix Camp. Tant de bo que el 2020 ens acabi de convèncer a tots que l’anhel de la col·laboració entre persones, entitats, empreses i municipis ens farà més rics, si més no en oportunitats de desenvolupament social i econòmic.

Tenim massa reptes compartits com per creure que els podem abordar en solitari. I ara parlem d’amor. El 2019 ens ha deixat a Reus el naixement de projectes cívics i solidaris de lluita contra malalties com l’Alzheimer i el quarantè aniversari d’altres que treballen incansablement pel desenvolupament i la integració de persones amb discapacitat intel·lectual. Això és amor i no el de les pelis de color de rosa!

La força de la gent que estima i col·labora ens fa vèncer les dificultats. Si les administracions públiques i les grans empreses els proporcionen recursos, poden formar un equip humà imbatible. Si tenim diners i amor, només ens cal demanar salut. I en aquest punt entra el joc el sistema sanitari públic en general i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus en particular. Ajuntament i Generalitat han formalitzat aquestes últimes hores el traspàs del centre sanitari al govern català.

El camí no ha estat fàcil. Per sort, els magnífics professionals que hi treballen han mantingut el nivell de prestació de serveis. Aquest és l’únic sentit de l’hospital. Malgrat les estires i arronses polítics sobre les causes del problemes econòmics i de gestió del centre i quina havia de ser la solució, l’hospital ha mantingut el seu compromís públic amb els pacients.

El temps ens demostrarà si passar la gestió a la Generalitat haurà estat un encert com uns defensen o un treure’s les puces del damunt com alguns critiquen. Les ciutadanes i els ciutadans volen un bon servei de salut pública. Paguen per a tenir-lo i exigir-lo. Els polítics i els gestors tenen l’obligació de fer-ho possible. La capitalitat sanitària la dona la qualitat dels serveis, no la composició dels consells d’administració. Ens agradi més o menys, la pantalla municipal de l’hospital ja està passada. La salut pública és pública. Molta salut, diners i amor per a tothom!