El Tsunami del TJUE

Des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea/TJUE, va dictar la seva sentència, «tot plegat» ha agafat una altra velocitat, respecte a la investidura del president en funcions Pedro Sánchez i tots els efectes col·laterals que la política comporta, amb Catalunya protagonista principal. Torno a realitzar un article, que no és altra cosa que copiar/pegar titulars i subtítols de la premsa diària, des del 15 de desembre fins al diumenge 29, és a dir, dels darrers quinze dies. Embolica que fa fort.

15 desembre. La política s’ha de fer des de la llibertat; Calvo referma l’aposta pel diàleg davant les queixes dels barons; Iceta es compromet a trobar la «solució acordada» per a Catalunya; Casado retreu al PSOE una «deriva anticonstitucional»; El PDECat avala el pas a JxCat enmig de crítiques; El silenci i l’autocensura d’importants sectors de la població han ofert una fotografia distorsionada del que som; La nostra realitat social és molt més plural, complexa i rica del que alguns desitjarien.

17 desembre. Iceta inicia contactes amb la Lliga, Units i Lliures per lluitar amb ERC; Sánchez descarta tota via per a la seva investidura amb el PP o Cs; Casado nega la seva abstenció a la aliança Sánchez-Iglesias; Arrimadas no es rendeix i insisteix en un pacte constitucionalista; Sánchez repta PP i Cs a «facilitar» la investidura si volen vetar a ERC.

19 desembre. Les preses del PSOE enfurismen a ERC i tensen la recta final de la negociació; Del tsunami al sirimiri; Justícia europea, partit de volta; El TJUE/Tribunal de Justícia de la Unió Europea encarna, com poques coses, els valors democràtics dels quals presumeix la vella Europa; Insult a la intel·ligència: Fer creure que s’està tractant d’arribar a un acord amb ERC per la via constitucional és un impossible metafísic; El fet que Sánchez no intenti negociar amb el PP té difícil explicació; Paraula de Sánchez; El més sòlid dels darrers quinze dies és el congrés del PSC i el disciplinat silenci de Podemos; Torra reunirà a partits i entitats per a concretar l’autodeterminació.

21 desembre. Puigdemont i Comín aconsegueixen l’acreditació com eurodiputats; Sánchez encoratja una investidura que veu possible abans d’acabar l’any; ERC manté la unilateralitat en ple debat sobre la investidura; El procés, digui el que es digui, ha dividit a la societat catalana; L’adveniment d’una tercera república espanyola s’ha convertit en una fórmula màgica; El PSOE deuria, malgrat la seva ànima republicana, optar per defendre l’actual monarquia; «La reacció antieuropea de molt espanyols, m’han recordat a la del franquisme més cutre».

22 desembre. El terratrèmol institucional provocat per la sentència europea demostra el perillós i incontrolable que resulta polititzar la justícia i judicialitzar la política; ERC obté el suport per seguir dialogant; ERC vol un nou referèndum i no rebutja que sigui «forçat»; Calvo diu que el Suprem ha d’acatar i complir la decisió de la TJUE i recorda l’autoritat del tribunal de Luxemburg; És l’hora de la política i obrir una negociació amb l’Estat espanyol; Els revessos judicials europeus al Suprem presagien més «varapalos»; El pessimisme s’ha apoderat de l’alt tribunal espanyol davant el qüestionament de Bèlgica, Regne Unit, Alemanya i, ara, la màxima instància judicial de la Unió Europea; El veritable tsunami ha vingut de Luxemburg... I les onades a la contra han tocat la platja del TSJ. Veurem què s’acaben enduent les onades; La justícia europea posa en evidència el Suprem; El TJUE evidencia que els nostres tribunals han donat prioritat de castigar l’independentisme per sobre del respecte a la llei; Tensió entre Segarra i els fiscals pel contingut del suplicatori de Puigdemont; La decisió del TJUE sobre Junqueras ha generat un efecte dominó; Els republicans assumeixen en el seu congrés una revisió pragmàtica de l’independentisme; Benvinguts al club: l’independentisme creu ara amb el poder judicial i la UE!; Del detestat Tajani al lloat Sassoli: el president de l’Eurocambra es converteix en dos dies en l’ídol de l’independentisme; La sentència del TJUE excita la competició entre els independentistes catalans; Tres periodistes, Sassoli, Tajani i Puigdemont, protagonitzen un moment clau a Brussel·les.

23 desembre. El Suprem creu que la sentència del TJUE no obliga a alliberar a Junqueras: els jutges valoren permetre que el líder d’ERC vagi a la JEC a recollir la seva acta, per demanar després el suplicatori a l’Europarlament; «Ara Europa, més que mai, ens mira. A tots (ara sí)»; La supressió de la immunitat és un fet comú en el Parlament Europeu: El diputat no perd la seva condició de membre de la Cambra inclòs quan ja s’accepta que sigui imputat.

24 desembre. L’advocacia manté el seu criteri que Junqueras deu recollir la seva acta; Els serveis de l’Estat no van recolzar abans que el líder d’ERC anés al Parlament Europeu; Ofensiva jurídica i política del PP perquè Junqueras perdi l’escó; Contra l’abús de poder, decisions racionals; La decisió europea devia enfortir la democràcia espanyola.

25-26 desembre, Desestimada la petició de retirar l’acta a Torra; L’escrit de l’Advocacia, pendent del pacte PSOE-ERC sobre la taula.

27 desembre. La investidura s’ajorni fins a Reis en el calendari més optimista del PSOE; ERC, disposada a esperar a la data límit per al lliurament de l’escrit de l’Advocacia; El Suprem no preveu una decisió sobre Junqueras abans del 7 de gener; Robles retreu a l’exgeneral Coll que titlli Sánchez de traïdor.

28 desembre. L’executiu paralitza totes les seves decisions fins que hi hagi investidura; Sánchez està esperant que ERC reveli el seu vot definitiu: «No hi ha pla B»; Reunió PSOE-ERC per tancar la investidura el dia 5; La Junta Electoral decidirà el dia 3 sobre la inhabilitació de Junqueras; EL PP demana que apliqui la llei electoral per la qual un condemnat és inelegible; Casado acusa el PSOE de «negociar amb delinqüents» la investidura; PP i Cs veuen que el Govern central es rendeix al «xantatge dels que volen trencar Espanya».

29 desembre. L’Advocacia demanarà que Junqueras pugui acreditar-se com a eurodiputat; ERC i PSOE han driblat conflictes i interferències per encarrilar un acord; PSOE i UP ultimen un programa amb accent social i feminista; La restauració de drets civils i polítics, eix del futur govern; Arrimadas disposa d’una enquesta segons la qual, el 65% dels espanyols recolza que Cs voti sí a la investidura de Sánchez; L’anomenat problema català és ja un problema europeu, que sols satisfà als de com pitjor, millor; PSOE i ERC reprenen la negociació en la recta final de l’any.

En resum, la política, M. Rajoy i PP, mai s’havia hagut de judicialitzar. I ara tenim que la justícia s’ha de polititzar. Quin Estat, quina vergonya! Joiós i pròsper 2020, amics i desconeguts lectors.