M'agradaria...

M’agradaria que el 2020 no em trobés gent dormint als caixers de la Rambla quan torno de fer els col·loquis al teatre. M’agradaria que a Brasil i a Bolívia es respectessin els indígenes. M’agradaria que la gent que està a la presó per motius polítics tornés a casa. M’agradaria que als Estats Units canviessin de president i que a Barcelona, quan et prohibissin entrar amb el teu cotxe, te’n subvencionessin un de nou.

M’agradaria que es respectessin els sentiments dels lleonesos, dels catalans, dels bascos o dels murcians. Demanaria pel 2020 que algú trobés el remei per aquesta malaltia que s’emporta els amics i que ningú sap com aturar. Vull que es respectin les pensions dels que han cotitzat dècades amb esforç.

M’agradaria que el periodisme tornés a ser el periodisme. M’agradaria que la princesa, a més d’entendre perfectament el català, entengués perfectament als catalans. M’agradaria que la llibertat tornés a aquest país i que un còmic no hagués d’anar a declarar, ni un cantant, ni ningú que expressi la seva opinió.

Voldria demanar per l’any que ve que les porres tornessin als armaris, les de Xile també. M’agradaria aprovar els meus exàmens de la URV, però també aprovar com a amic i com a persona. No vull que Vox tingui més parlamentaris al Congrés, però si aquests vénen de les urnes, també vull que es respecti com s’han de respectar els que arriben de l’esquerra més recalcitrant.

M’agradaria que l’Estat assumís els costos de l’enterrament com a última concessió a un pensionista. M’agradaria que deixessin de trobar morts al mar. M’agradaria... desitjar-vos un Feliç 2020.