Gent II: el Jordi Folck

Començo per la seva faceta d’escriptor?, d’actor?, de productor musical?, de cantant?, d’editor?... Començaré pel principi: per la «faceta». El Jordi té un físic que recorda una barreja entre Woody Allen, Cyrano de Bergerac enviant whatsapps sense parar, i la negreta de la Vivien Leigh després de la dieta de la carxofa. Quevedo es va inspirar en ell i no en Góngora pel seu poema de l’adhesiu. I deu ser aquest apèndix el que li confereix un gran olfacte per a la cultura. Segur que abans de convocar qualsevol premi literari li truquen per saber què necessita, perquè ha guanyat tots els concursos de literatura infantil i juvenil que existeixen. És difícil descriure l’activitat del Folck, perdó, la hiperactivitat de Folck. El pots veure d’àrbitre en un anunci suec de la Champions, servint una Heineken en un creuer, en una sèrie de TV3 o presentant una gala. Mentre tu estàs pensant que escriuràs una novel·la sobre com un diputat «semideshabilitat» s’enamora d’una estàtua del Parlament, ell ja està escrivint el número de la matrícula de la furgoneta de la distribuïdora que portarà els seu nou llibre a les prestatgeries. Pots estar amb ell prenent unes tapes en una terrassa i que, de sobte, es posi a cantar-li a un nen o a ballar com el Kelly un dia de pluja. Tots dos vam néixer el mateix any, vam créixer a Reus, vam coincidir a l’Orfeó Reusenc, al Times, a la mili... Mai ens vam creuar! Ara, passeja pels teatres de Catalunya una obra seva: «Ningú és un zombi!» i es representarà el diumenge 19 de gener al Teatre Tarragona. Aneu-hi amb els nens!! Heu pensat, potser, que he fet aquest article per fer publicitat de la seva obra? Quin bon nas que teniu!