El que ha passat, el que no ha passat i el que podria haver passat

Una cosa que m’entristeix molt són les morts dels treballadors: el pagès que li cau el tractor a sobre, el marino perdut a la mar, el miner sota una esllavissada d’un pou, el camioner accidentat, el paleta que cau d’una bastida...o el cremat d’un incendi industrial. Sembla molt injust que es perdin vides a la feina. I que hi hagi feines de risc, mentre que altres no en tenen. La indústria petroquímica no s’ha acabat d’allunyar del risc malgrat els controls i les prudències, però algú ha de fer aquesta feina, com les altres.

El que ha passat ha estat un incendi seguit d’una explosió tremenda d’uns dipòsits d’òxid d’etilè (C2H4O) a una empresa del polígon petroquímic de Tarragona. I que, a més, una peça del tanc ha estat projectada i amb una trajectòria balística de 2 km ha matat una persona a casa seva. Total: dos morts i vuit ferits. Nou víctimes a la feina i una altra víctima de l’infortuni més cruel.

El que no ha passat és que l’incendi hagi afectat altres indústries properes. Tampoc que la catàstrofe hagi originat emissions tòxiques detectables. O que el tros de metall projectat no hagi pres una altra direcció i caigut sobre gent o alguna altra estructura susceptible de també explotar. També el que no ha passat és que, davant d’aquest gravíssim accident, no sonaren les sirenes d’alarma per la població. I que, tot i l’evidència d’una tremenda explosió, no es van produir escenes de pànic entre la població ni fugides massives de gent espaordida.

El que podia haver passat... millor que no ens ho imaginem. Escenaris apocalíptics d’explosions, amb poca gràcia dites per simpatia. Núvols tòxics de gasos mortífers, irritants, vesicants o asfixiants. Incendis encadenats. Afectació de Port Aventura, per sort ara tancat per vacances.

Queda, però, el que no devia haver passat. Un incendi és un accident que pot passar on hi hagi una font de foc i combustible. Però hom espera que una factoria moderna ha de comptar amb prou mecanismes de control que tallin xarxes elèctriques, tanquin canonades de risc, engeguin mesures de control i apagafocs eficaços. El que no devia haver passat és que es produeixi un incendi a una indústria i que no s’adverteixi a la població amb el sistema que tenim de sirenes d’alarma immediata. El que no devia haver passat és que el responsable de donar l’alarma s’ho pensés, a veure si no era per tant.

El que tampoc calia és que es personessin el president de la Generalitat i quatre consellers per informar a la població des d’un centre d’emergències, quan ho podien fer des del seu lloc de treball, que és on han d’estar els responsables quan hi ha problemes.

És obvi que tenim una població més serena que els polítics que els manen, acostumada a viure amb situacions de risc, però bastant farta dels abusos del capitalisme rampant, de les mancances en els controls de l’activitat industrial, de la insuficiència de les mesures de protecció civil, de la inoperància d’alguns agents de la protecció i de la manca d’informació creïble quan més cal.

Ja és temps de què això canviï.