Qüestió de confiança

L’accident de l’empresa IQOXE al polígon industrial químic sud de Tarragona, al terme municipal de la Canonja, ha estat una tragèdia per les víctimes, els ferits, els veïns espantats, els veïns afectats en els seus béns i per la pèrdua de confiança pública respecte a aquest sector econòmic i a les administracions reguladores.

Seria injust generalitzar i posar en el mateix sac a totes les companyies. La immensa majoria fan molt bé la seva feina i tenen cura de les mesures de seguretat exigibles per una activitat que comporta cert risc. També seria immerescut considerar que totes les administracions han actuat incorrectament davant el sinistre.

Els ajuntaments han assistit estoicament al que feia, o deixaven de fer, la Generalitat que és qui té les principals competències. El debat sobre la no activació de les sirenes i la recomanació de confinament dels municipis de la zona posen damunt la taula l’eficàcia dels protocols dels plans de seguretat. Fa dècades que convivim amb la indústria química (també amb la nuclear) i és inacceptable el dubte i la improvisació.

El comportament i les declaracions d’alguns responsables de la Generalitat semblen fonamentats en el temor a donar massa informació pugui generar alarma. S’equivoquen. El que genera temor i desconfiança és no tinguin clar que les persones necessitem i exigim explicacions lògiques des del primer minut. Els plans de seguretat no es fan i es desfan només als despatxos polítics i als tècnics. Són instruments per compartir amb la població. I aquesta vegada no ho han fet bé. Callar o tirar pilotes fora no permet mantenir o recuperar la confiança. Que ens diguin ara que l’empresa que va patir l’accident tenia diverses sancions per infringir la normativa de seguretat no és cap consol. Al contrari.

L’administració havia actuat en conseqüència i de forma contundent perquè la companyia rectifiqués? Explicar-ho ara és un pegat. I els veïns estan indignats i recorreran a la justícia per exigir responsabilitats a totes les parts implicades en aquesta desgràcia.

Aquest és un camí que cal recórrer per ajudar a recuperar aquest fil tan fi que uneix a les administracions i a les empreses amb la ciutadania. Se n’hi diu confiança. És la clau per garantir el funcionament de qualsevol comunitat mínimament organitzada.

Fora bo que mentre la justícia fa la seva feina, les administracions i el sector industrial es veiessin a la taula amb el moviment veïnal per mirar-se a la cara, reconèixer que ha passat, per què i que al fer per evitar que es torni a repetir. I recomano a la Generalitat que tingui present el paper clau dels mitjans de comunicació local en aquest procés per recuperar la confiança.