Balanç 2019

Quan la realitat del nou any és un fet i ens veiem envaïts per una atmosfera de continuïtat respecte als fets diferencials envers l’any ja tancat, crec que és bo fer una valoració dels canvis emblemàtics que l’any superat ha comportat en molts punts, que segurament no valorem en la seva justa mesura, però que comportaran modificacions, a vegades inapreciables, però importants, si en perspectiva fem una anàlisi del que ha estat i les noves produïdes, tant en positiu com en negatiu.

Pel que fa al tema personal, s’han donat trànsits importants amb «successions» emblemàtiques en els caps d’institucions vitals per comprendre el tarannà de present i futur, en el moment que es farien comparacions al respecte. Així, l’elecció del nou Alcalde de Tarragona, és una situació que no solament comportarà el canvi personal, sinó que haurem de veure com es fa possible un govern d’èxit, que tots desitgem, amb una situació nova a la capital, amb un govern en minoria, que haurà de saber gestionar una ciutat amb molts temes pendents i amb sensacions de paralització generalitzada. Esperem que el nou marc de gestió permeti aprofundir en camins, fins avui poc explorats, per conquerir solucions necessàries, ben a curt termini; en igual sentit, la nova Presidenta de la Diputació també té molts reptes, si bé no hem de deixar de costat la feina feta pel seu antecessor que crec va posicionar la institució amb garanties de futur inapel·lables, d’acord amb una solvència garantida en moltes variables; un altre «substitució» és la del President de l’Autoritat Portuària al qual li resta la feina de seguir consolidant la infraestructura referida com una referència de transport diversificat, amb variables pendents de solucionar com l’efecte ferroviari i la seva connexió, fonamental per seguir sent líder al Mediterrani. A part d’aquesta dinàmica successòria emblemàtica, també s’han produït altres que, en tot cas, han portat, espero, il·lusió i empenta per seguir avançant cap a objectius de solvència reconeguda.

Per la seva part, també moltes han estat les variables de fets que han marcat un any amb un «gruix» d’esdeveniments molt impactants, tant pel que fa a les seves conseqüències directes per la ciutadania, com per la repercussió a efectes socials o econòmics. La situació negativa de la inversió «castor», amb més foscors que transparències, ha començat el seu camí judicial pel qual s’han de resoldre responsabilitats personals i empresarials, sense descartar les compensacions econòmiques pel territori; la paralització de la inversió a Salou, vital per seguir consolidant un territori turístic vital pel nostre creixement, no pot seguir en la línia dels mesos passats, sinó que ha de veure solucions urgents, malgrat les diferències polítiques minoritàries que no poden frenar la seva executabilitat de manera urgent; per no esmentar el tema de les infraestructures de transport i l’aïllament, avui ja publicitat, respecte de Tarragona en el tema ferroviari, però positiu pel que fa a la fi dels peatges de l’AP-7, que comporta «tancar» reivindicacions territorials de manera indirecta; sense oblidar les «mogudes» judicials i la reivindicació permanent de la Ciutat de la Justícia a Tarragona, un fet sempre lligat al desig, però sense horitzons de mínima realitat pràctica. Finalment la desfeta esportiva del Nàstic i Reus, amb baixada de categoria i desaparició, tampoc ha suposat un any amb desil·lusions de futur que esperem que es vegin millor a l’any en curs.

Segurament també deixo de costat moltes altres variables, menys decisives, però que han fet que el 2019, ara ja tancat, i pendent d’assentar-se en la història, no hagi consolidat una referència històrica massa positiva, esperem que el que ara entra ens porti resultats objectius pels desitjos de tots.