Forma de vida

L’actual forma de vida de la nostra societat es troba qüestionada. En primer lloc per l’actual individualisme egoista, que està enfonsant els patrons tradicionals de la família i la vida comunitària, provocant la seva creixent desaparició. També per la constatació d’una acceleració enorme de tots els processos vitals, que fa que la gent estigui descontenta i falta d’energia per afrontar reptes existencials.

En entorns d’executius es constata un malestar característic, amb queixes de persones insatisfetes, que tot i haver aconseguit l’èxit professional, veuen com cal prescindir de més d’un company de cinquanta anys d’edat, a causa d’un infart o d’un esfondrament psíquic. Moltes persones pateixen dolències físiques, com es veu per l’augment dramàtic de les malalties cròniques.

Tot això fa que ens trobem davant d’una crisi de falta de sentit, la qual cosa però, no hauria de ser motiu de lamentacions. Les crisis també són positives, o almenys podrien ser-ho, si un és capaç de considerar-les sota aquest punt de vista i les utilitza per cercar i encaminar-se cap a nous plantejaments vitals. La seva dificultat per aconseguir-ho no exclou que això sigui possible.

Ha arribat el moment de posar en marxa una nova civilització que suposi el final de la nostra etapa més primitiva. Creure erròniament ser membres de l’espècie animal, en lloc de ser-ho de la humana. No som animals que lluiten entre ells competint per la seva supervivència, sinó humans que comparteixen la solució de les seves inquietuds de forma solidària i comunitària.