He entrat a la Monegal a demanar hora perquè em visiti aquell metge que és molt «recte». A la sala d’espera hi havia la dependenta de la botiga dels «xinos» tossint. Probablement es tracta d’un constipat, però jo he fugit esparverat, per si de cas. Tot i que no hauria de preocupar-me, ja que els autònoms no tenim anticossos, tenim petits BRIMOs a la sang, perquè si fem tres esternuts seguits, ja no podem pagar la hipoteca. Osti tu! amb les notícies que corren sobre la passa del virugi, millor aguantar la respiració, com si estiguéssim mirant per la tele el Molt Honorable en l’enèsima solemne declaració institucional. Per cert, ara ja portàvem unes setmanetes sense votar i això no es podia permetre.
Sortint del metge m’he trobat un amic davant les Dominiques. M’ha dit que faig mala cara, i ja m’he començat a acollonir. He pensat que era imprudent anar al metge aquests dies perquè és més perillós que tallar pernil al costat d’un de JxCAT si has votat a ERC. Em volia posar una mascareta d’aquestes que porten els japonesos al metro, però, clar, aquí no hi estem acostumats i si entro a la farmàcia amb allò a la cara, arriben els mossos a detenir-me en 45 segons.
El meu amic m’ha dit que no pateixi que el «corona virus», pel que ell sap, només afecta els elefants i a les institucions de Mallorca. No l’he entès, fins que m’ha dit que no pateixi que a aquest bacteri només li agrada menjar un plat: la sarsuela. «És una malaltia que afecta des de fa temps a alguns països europeus. Ja se sap que hi ha gent que té la fórmula per acabar amb el virus, però com que no els deixen votar...». Total, que pel que pugui ser, millor tenir-ho tot «preparao».