La república, aconsellable

De les formes de govern dels estats, la república sembla, avançat com està el segle XXI, una de les més aconsellables. No perquè sigui nova, que els habitants de Tarragona ja van gaudir d’una república fa uns 2200 anys quan la República romana va fundar la ciutat al costat d’un poblat kessetà, ibèric.

Cert que també esdevinguérem una colònia, però sembla que de bon acord quan ens nomenaren triumphalis. I per breus períodes, també el 1636, el 1868 i, més recentment, el 1931. Històries a banda, una forma més participativa de conduir els afers públics, la res publica, als estats de nova creació acostuma a ser la república que comporta un gran respecte pels drets de les persones en règim de llibertat, d’igualtat i del que més m’estimo dir de solidaritat.

Deixo la fraternitat, la composició de les famílies va canviant i la figura dels germans avui té més de simbòlic que d’altra cosa. Germans eren Caín i Abel i la cosa no va acabar bé. Solidaritat abasta tot el gènere, o com diu l’Eudald Carbonell, tota l’espècie humana.

No cal que dediquem gaire a criticar les formes de govern unipersonals, que ja les hem patides prou. Dictadors o caps coronats han demostrat a bastament els seus defectes tòxics i incompetències. Potser els coronavirus ens acabaran de donar la raó de què cap corona cap al cap de ningú.

Una república representa a la gent, però sobretot, representa un acord. O tot un seguit d’acords. I com tals acords poden acomodar-se al temps i a l’espai i modificar-se per altres acords millors o més actuals. Tot el que millora, progressa i, sense que calgui oblidar passat i tradicions, el temps de la història camina cap al davant i així ho fan els pobles lliures. Progressar ho hem de fer ara, ens ho devem a nosaltres mateixos i, encara més, als que ens segueixin cap al futur. Per arribar a acords cal ajuntar-se, conciliar opinions i postures. Aquest és el camí de formar concilis, o consells.

Un nou estat s’ha de formar amb acords i és bo que hi participi tothom, de forma que el poder de la gent, que és l’única dipositaria del poder, s’estengui de baix a dalt. Aquesta és la fórmula dels Consells locals per la República que se’n van constituint a tots i cada un dels municipis de Catalunya. Això pot tenir dificultats, quasi sempre de comunicació. Però està quedant prou clar que el segle XXI és el segle de les comunicacions multidireccionals. Immediates. En xarxa. No hi ha excuses ni necessitats de delegar vots o opinions si es pot votar o opinar directament amb els mitjans tecnològics disponibles. I això ja es pot fer. I per això la forma més aconsellable és la república.