Avui, mentre vosaltres esteu prenent el cafè i mirant els diaris per si aquesta nit s’ha arreglat al llit alguna cosa entre Pimpinela i el Joaquim -que així es diu el germà de la cantant- jo estaré fent un examen de Dret. Ja sabeu, aquelles normes que ara tots se les passen per l’Arc del Triomf cada tres dies. Coincidint amb aquesta iniciativa meva d’estudiar he començat a rebre invitacions al Facebook de noies nord-americanes que porten uniforme. No malpenseu, no són infermeres afectades pel canvi climàtic. Algunes són soldats, d’altres porten toga i d’altres posen la foto de l’orla de Georgetown. M’ha estranyat que un panxut estudiant de primer de Dret sexagenari interessi a advocades de casa bona.
Com que sóc admirador del Villarejo, i investigador de mena, he buscat per la xarxa d’on provenen aquestes noietes. I, oh, sorpresa! També han estudiat Dret i tenien un professor que es deia... Tatxaaan! Moisés Peñalver, un jutge de Nova York. Molt amablement he contestat dient que jo no era un magistrat, sinó un prejubilat sediciós amb intencions d’aprovar un curs universitari. Després d’això ja he deixat de veure Steffanies, Judys i Eleanors per tornar al dia a dia de la Pili, la perruquera; el Manolo de la fleca i d’una noia molt maca que em va acceptar en un càsting per ballar a la Flash Back el 1981. Per cert, totes acostumen a enviar-me un primer missatge que diu el mateix: «¿Te acuerdas de mí?». No recordo a qui vaig votar a les últimes autonòmiques com per saber amb qui vaig prendre un cubata radioactiu a les tres de la matinada. Una persona a Amèrica que es diu igual que jo! Alucino! Per què em mires així, Marc Garcia?