Tarragona, present i futur

Segurament el titular de la meva reflexió pot semblar pedant, i realment estic d’acord, una altra cosa és que crec que parlem poc del nostre demà i molt de les negativitats, que hi són, del nostre present que, en tot cas, ens ha col·locat en una situació envejable, malgrat els apartats no desitjats.

Sembla evident que ara el que està de moda és publicitar les qüestions menys favorables, fent-ho a més des de «discursos» que no valoren res i que en tot cas són orfes d’uns antecedents plens de dinàmiques que han comportat moltes decisions per trobar una opció pel creixement ordenat dintre d’un món global en el qual no és vàlida la pura demagògia o el catastrofisme, quan es fa de manera desmemoriada i sense analitzar en profunditat tot el succeït.

És evident que l’accident a la nostra petroquímica és una mala cosa que ens ha de fer meditar a tots, especialment els més directament implicats, però crec que seria un greu error tractar a totes les empreses per igual, doncs el que han mostrat els darrers anys és l’existència d’una responsabilitat generalitzada, que ha suposat consolidar una indústria segura i vital pel nostre desenvolupament; ens podem quedar exclusivament en la negativitat deixant de costat el que comporta de creació de riquesa i de benestar pels milers de ciutadans que veuen en aquesta proposta industrial una alternativa vital pel nostre futur. També les darreres «catàstrofes» meteorològiques comporten dosis de frustració, però no oblidem que aquest és també un punt que ha de tractar-se des del seny, oferint les apostes inversores necessàries per reconduir una situació també no desitjada per ningú, és evident que manquen diners públics per tirar endavant apostes infraestructurals necessàries i urgents, i l’objectiu hauria de ser que ara fos el moment per donar els suports necessaris al territori per fer-ho.

És evident que tampoc és bo oblidar la compatibilitat d’indústries divergents que han estat referència obligada a casa nostra els darrers anys, i que la seva «aniquilació» o posada en perill, comportaria un error estratègic del qual costaria molt refer-se, però tant si, s’han d’exigir responsabilitats a qui pertoqui, però això no ha de suposar pensar que la negativitat es pot instal·lar al nostre territori sense alternatives de futur.

Hem d’exigir el que precisem, però no podem oblidar coses que ens donen un lideratge en altres punts als quals no hem de renunciar, el Port, referència al Mediterrani, amb l’aposta que suposa la nova Zona d’Activitats Logístiques, és una eina que s’hauria de gestionar amb garanties d’èxit, igual que la mateixa consolidació del Parc Port Aventura, líder en rebuda de turisme, i esperant que també es faci realitat l’altra proposta inversora turística pendent. Per no oblidar l’oferta d’oci que suposen les nostres contrades, un autèntic «luce» a l’hora d’oferir alternatives en aquest mercat que comporta l’oci.

A més, tampoc es pot deixar de costat el que s’ha fet fins ara perquè tot això fos real, així situacions com la infraestructura del consorci d’aigües a Tarragona i les seves conseqüències, posades en dubte en el seu dia per una part de la representació política, que, després, i ben aviat, es va sumar a l’èxit que comportarà i, per tant, des del seny s’ha de ser capaç de reconduir el que pertoqui però sempre amb capacitat de conservar el que ja tenim. És objectiu i respectable, l’existència de veus que no voldríem la indústria química i que fins i tot critiquen el turisme com fet de creixement i benestar, però el que no té lloc és que només en la suma, el més ampli possible, serà viable seguir en la línia de creixement desitjada, que garanteixi un futur, que quelcom sembla interessat a frustrar.

No pot ser aliè a la discussió, la incapacitat dels nostres representants en tots els sectors d’influència a l’hora de conquerir determinades discussions vitals pel nostre territori, esperem que els darrers dies que ens ha col·locat al mapa dels interessos generals facin recapacitar a molta gent a l’hora d’escoltar les justes reivindicacions del nostre teixit comarcal que sempre ha sabut assumir deures i poques vegades ha rebut el reconeixement que mereix. Certament el futur que ve, serà complicat i difícil, especialment per una conjuntura internacional que produirà «ajustos» inimaginables només fa uns anys, i que ens poden col·locar en una situació pitjor de la qual gaudim, per tant, tornant a la meva reflexió, no crec que sigui el moment del desànim o del dubte col·lectiu, sinó l’hora de l’exigència des del coneixement a tots els apartats que puguem creure millorables, però sense renunciar el que ha estat l’èxit del qual ha gaudit la majoria, encara que tot pugui ser millorable o empitjorable...