Voluntaris i Banc d'aliments

Dies enrere el Rotary Club de Tarragona va tenir com a invitats Joan Ramon Saura i Eusebio Alonso, vicepresident de la Federació de Bancs d’Aliments de Catalunya i el seu delegat a la província de Tarragona, respectivament. Què és ser voluntari? És tota persona que s’ofereix a lliurement a fer una cosa o a col·laborar a alguna tasca sense ser-hi obligat. La voluntarietat és la intencionalitat que constitueix un element essencial en la valoració de tota conducta delictiva. Recordem que la voluntat és la facultat de voler, potència de l’ànima que ens mou a fer o no fer una cosa. També parlem de tenir bona o mala voluntat, en el sentit de tenir o no tenir una bona predisposició envers alguna cosa, tenir o no tenir bones intencions.

Saura comenta que actualment existeix un cert boom en el món del voluntarisme, que es recolza en dues realitats: hi ha moltes persones jubilades amb edats anteriors que anys enrere i el fet de voler tornar a la societat tot allò que han rebut. No es tracta de realitzar accions «no bonistes». El voluntari no és una persona neutra i té lògiques egoistes. Podríem afirmar que el voluntari és fruit d’un amor interessat, té una ètica sense moral i practica la supervivència amb interès. En aquest món altruista tenim dues visions, la ciutadana i la que respira cert aire religiós. Hem de tenir present que la caritat significa un amor quelcom més potent. El compromís humà neix d’una causalitat personal, no de la casualitat. El voluntarisme està present a la societat, que conviu amb la pobresa i també amb la precarietat. El voluntari és la primera persona que promou la solidaritat. El voluntari, com el samarità, s’acosta i s’implica amb l’administració i amb la veu dels que no la tenen. No pretén voler canviar el món, en canvi si ha de tenir empatia i,sobretot, ha de tenir voluntat de servei i viure la realitat.

Alonso el primer que diu és que el «Banc d’aliments/BdA» és un miracle. El que van crear quatre persones fa més de trenta anys, significa que hi hagi 25.000 persones que mengin cada dia. Es tracta de repartir entre els vint i trenta mil quilos de menjar diaris. Quan es fa als supermercats el dia del gran recapte s’aconsegueixen 530.000 quilos d’aliments, hem de saber que l’any es repeteixen 2,7 milions de quilos. El notari Alonso va afirmar que si el BdA no existís, tindríem la segona guerra civil. A casa nostra no tenim el que s’anomena «hambruna», no es passa gana. Però sí que hi ha moltes necessitats en famílies. La classe política no és conscient del problema existent. En realitat el BdA és com una multinacional que administra i reparteix quatre milions d’euros a l’any en menjar.

Cada dia hi ha quaranta voluntaris que, en diferents horaris, treballen perquè els diferents centres socials existents en tota la província, facin arribar menjar a les famílies més necessitades. Podem tenir la sospita que potser els beneficiats, a vegades, no siguin les persones que més ho necessiten. Va quedar palès, en el col·loqui, que existeixen els controls/filtres per evitar que es produeixin abusos de picaresca. Des d’aquí únicament em queda encoratjar a tothom a ser voluntaris/solidaris amb la tasca ingent que es fa des del BdA.