Building Catalonia

Gershwin a tope. Camino pel carrer 42 fins al quiosc del Sam, a l’Octava, l’únic de Nova York on arriba el Diari Més. Com que tenen Ducados i pengen La Vanguardia, em fa l’efecte d’estar a casa. Ja li he dit al Sam que si algun dia, en obrir el paquet dels diaris d’Espanya a les cinc de la matinada, veu un titular que diu «Franco ha muerto», em truqui urgent. Per tornar. Camino entre limusines amb vidres foscos que van cap a cars hotels de Times Square. Vaig al bar de l’Answy, que està dins un pàrquing d’aquells que els americans munten al solar que queda quan enderroquen un edifici. Allà hi ha el food truck del Kofi Answy, un senyor de Ghana amb qui tinc bona relació perquè va treballar a la Seat, a Martorell, parla català i és una mica indepe. A les seves tauletes amb estovalles de senyera llegeixo cada dia els Manaments sota un raig de sol que es cola entre els gratacels. Avui he obert els ulls com si Boye presidís el CGPJ i he sortit disparat cap a un senyor que demanava un cafè: «Sorry... vostè no és... no és... el president Torra?». Era ell, i molt afectuosament m’ha explicat què feia allà: «He vingut a veure el solar on construirem Catalunya», ha dit mirant cap al cel. Ha girat el cap i llavors he vist el Tardà i el Rufian amb gorres del Barça parlant amb uns senyors ben vestits. «Ells estan negociant amb els de les finques properes per veure si podem comprar els edificis, i eixamplem la superfície, vaja, la base». He marxat al·lucinant. En girar la cantonada he vist un gran cartell: «GRUPO ACS building Catalonia!». Li he senyalat a l’Answy i ell ha fet que sí amb el cap mentre cridava: «Sí, és l’empresa del Florentinooo».