Ara que estàvem una mica tranquil·lets amb el tema d’anar al «cole» a aprendre a votar, avui he posat la tele i ja comencen les enquestes. Que si els que tenen més de 18 anys i els agrada la botifarra votaran tal cosa, que si els farmacèutics jubilats que tenen tres nets votaran d’aquesta manera i que si les dones que pateixen addicció a la permanent, viuen a prop d’una gran ciutat i es pinten les ungles de verd escolliran tal candidat. D’aquí a unes setmanes, encara que hi hagi cent mil morts, els informatius deixaran de parlar de la passa vírica de la Xina per dedicar tres hores al dia a explicar-nos contes xinesos. Passarem de posar-nos la mascareta per protegir-nos del coronavirus a portar taps a les orelles per tal que no ens afecti l’«enquestevirus». Deixarem el TDAH per patir la síndrome de l’«AT»: uns diran que això està «equivocAT», els guanyadors diran que estava «cantAT», d’altres que està tot «cuinAT»...
No cal ser un metge epidemiòleg per saber quina és la solució al virus de les enquestes. Sense voler-ho un SMS del Cuerpo Nacional de Policía m’ha donat la resposta. El missatge diu que puc renovar el certificat digital a les oficines policials perquè m’ha caducat. «Piiiiii. Piiiii. Buenos días. ¿Ya es seguro esto del DNI electrónico?». M’han contestat que seria més fàcil robar Las Meninas al Prado vestit de Carmen de Mairena que no pas que algú es fes passar per tu per Internet. I, llavors, setciències, a ningú se li ha acudit que podríeu fer enquestes amb això o, ja posats, votar amb el DNI des de casa? «Eso solo lo hacen en otros paises». Ja, m’imagino que a Schleswig Holstein, a Brussel·les o a Suïssa.