La Savinosa no pot esperar

Deia el president Obama que el consens i la celeritat són elements essencials de la bona política. És cert. No podem tirar-nos de cap a una piscina abans de saber si hi ha aigua però tampoc podem perdre el temps quan les idees estan clares, els consensos s’han assolit i els projectes han quedat definits. Mantenir-se en una indefinició constant tan sols comporta la pèrdua d’oportunitats. I Tarragona no pot perdre cap oportunitat. Ni una.

Com sabeu molts de vosaltres l’any passat vàrem assolir un consens molt important entre les administracions implicades per desencallar el projecte d’intervenció global i de recuperació de l’antic preventori de la Savinosa, després de lustres d’inacció. L’acord assolit permetia definir els usos d’aquest espai recuperat i implicava definir-ne els usos i impulsar iniciatives concretes capaces de implementar noves activitats econòmiques que beneficiessin Tarragona. Aprofitar-ho per propiciar un nou impuls econòmic en benefici de la ciutat, en definitiva.

El document definitiu va ser aprovat, com deia, amb un gran consens. Amb el degut respecte institucional cal recordar que l’actual alcalde Pau Ricomà, aleshores portaveu d’ERC, va afirmar en el debat al plenari que «des del grup d’Esquerra votarem que sí. No votarem set mil vegades sí perquè sembla que només es comptabilitza una. Però votarem que sí amb una absoluta convicció i responsabilitat.»

És per això que m’han sorprès unes recents declaracions del portaveu de l’actual Govern municipal dient que una cosa és la proposta de la Diputació i l’altra la que pugui fer l’Ajuntament en base a una visió local i ideològica –textual–.

Sincerament, crec que això suposaria un nou pas enrere. No podem dilatar més l’execució d’un projecte que tots estàvem d’acord que era bo per la ciutat. Repensar el projecte, com sembla que es vol fer ara, tan sols comportarà més pèrdua de temps. I Tarragona no es mereix més dilacions innecessàries, més quan les excuses adduïdes per plantejar interrogants ja estan resoltes per la proposta aprovada. I és que el projecte ja està pensat per obrir-lo a la ciutadania. Així, un dels objectius que, al meu entendre, s’han de complir o sí o sí és l’habilitació del passeig per tal que els tarragonins i tarragonines puguin passejar des de la platja Arrabassada fins a la Savinosa, guanyant aquest tram del litoral.

Vull posar en valor que el mateix president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a la demarcació de Tarragona ha demanat que no es posi fre a una actuació que considera molt encertada i que no es torni a aturar el projecte. La preservació dels valors paisatgístics i naturals de la Savinosa va ser un dels elements essencials del projecte aprovat, així com la creació d’un passeig litoral accessible per a la ciutadania entre les platges de la Savinosa i Arrabassada. Fa menys d’un any el partit majoritari de l’actual Govern municipal va donar un sí «rotund» al projecte i ara s’ho vol repensar? La veritat és que no s’entén. En tot cas una nova demora in eternum seria un error polític que Tarragona no es mereix.

Ara bé, dit això, el que jo no faré –ni ara ni mai– és instal·lar-me en un catastrofisme negatiu consistent en reduir-ho tot a una mena de mantra «tot és un desastre, tots són uns inútils.» Defenso la dignitat i la honorabilitat dels que pensen diferent a mi. Sempre he dit que una de les poques coses que em van entristir durant els anys que vaig tenir l’honor de ser l’alcalde de la ciutat (i novament vull donar les gràcies infinites a la confiança dels tarragonins i tarragonines que em va permetre guanyar quatre eleccions municipals consecutives) va ser veure com alguns celebraven qualsevol esdeveniment o notícia que perjudicava Tarragona com una espècie de victòria personal en la croada que semblaven tenir contra l’alcalde.

No seré jo qui imiti aquests comportament que lamentava aleshores i lamento ara, sigui qui sigui l’estigmatitzat. Sempre he defensat una política de diàleg i d’assolir grans consensos en la meva convicció de què és bo per la ciutat i sobretot per la seva gent. Tarragona està per sobre de la legítima pica-baralla partidista de curta volada. La política ha de ser amb mirada llarga i buscant la satisfacció del bé comú, pensant en les properes generacions i no en les properes eleccions, com diu també el president Obama. En conseqüència, reitero la meva disposició permanent a posar un bri d’esforç on calgui perquè Tarragona sumi i guanyi però, alhora, també recordant que un dels maons de progrés de què disposem en aquests moments per avançar implica impulsar definitivament el projecte de recuperació de la Savinosa sense més dilacions, ara ja, absolutament innecessàries.