Un dia vaig sentir curiositat per anar alMobile World Congress. Vaig preguntar quan costava l’entrada i, de sobte -Oooh, miracle!- se’m van passar les ganes d’anar-hi i vaig tirar cap al Saló Eròtic. Allà sí que has de patir per si t’encomanen un bon coronavirus per via... (piiiip, horari infantil). Els periodistes no portem bé el tema de no poder entrar a un lloc. Per exemple, he pogut accedir al Suprem o a la Casa Reial, però pelMobile World Congresshas de tenir els ous d’or i un màster de veritat. A mi se me’n fot que tanquin la fira, però després de veure com laDías de Ayunovolia robar la idea, em cau millor aquesta reunió de gent amb els ulls mig tancats. Es queden així després de pagar 1.000 euros per un mòbil... o potser hi ha pocs lavabos a la fira. Resulta que a la Xina hi ha una epidèmia molt greu, d’acord. Però, a altres països han estat dues, tres o deu persones les afectades. Heu anat alguna vegada en cotxe a Cadis o a Vigo? Heu vist que España és grandeta oi? Doncs en tot el país hi ha dos casos i, curiosament, estan un a Canàries i l’altre a les Balears, que ni tan sols pots anar amb una Vespino. Això sí, amb grips, pneumònies i xarampions pots trobar 18.000 enllitats.
Aquest any hi ha hagut deu apunyalats a Barcelona, una Urbana amb llicència per a matar i 8.000 policies amb porres. Però això no els preocupa, no, tenen por d’una reunió... a Catalunya, però resulta que te’n vas a Amsterdam, a Berlín, a Las Vegas o Chicago i te’ls trobes jugant a fet i amagar amb la cosina del Xi Jinping. Jo els fotria a tots en un convent de clausura de les «germanes tecnològiques» plastificats com CDs de Pitingo.