Un dia de fúria

Jo sóc com una monja de clausura, que estic tota la setmana a casa i, quan surto, ho vull solucionar tot en dues hores. Habitualment torno sense haver arreglat res i amb un bat de beisbol, com el Michael Douglas en aquell dia de fúria. A mesura que vaig pujant pisos de casa, vaig llençant insults, i m’ha anat d’un pèl de no estovar a mastegots a un de Tecnocasa i el comercial del gas natural que ara ja no es diu Gas Natural però són igual de pesats. Ja us heu adonat que no funciona res en aquesta societat? Un dels tràmits que fa mesos que més em cabreja és que m’han posat una multa de cotxe i no tinc cotxe. Per més que protesto, el conducte reglamentari deu ser el cul de Franco, que ja no sent res. Primera visita al carrer de l’Assalt, on gestionen els assalts, segona visita a Pere Martell, a ampliar la BASE. I sense res solucionat he tirat cap a la Seguretat Social. Recordeu el Bruce Willis a «Cita a ciegas»? Doncs jo sóc el protagonista de «Cita Prèvia», una altra bonica peli. «Hola, que em podria donar cita?» «Es baixa l’aplicació i a les 14:15 EN PUNT! Ha d’entrar i clicar el botonet. Vagi ràpid que les cites s’esgoten de seguida». Així que em teniu a un banc de la Rambla tocant la pantalla com si tingués dos elèctrodes als ous i ho pogués aturar amb aquell botonet. Però és que això no és tot! Una peça de la moto mai arriba; un manual de Dret Civil que necessito no el tenen en lloc, (després critiquem l’Amazon), ni el meu tabac de pipa, i estic fent gestions per trobar gent important que em presenti un llibre. He agafat l’agenda i ja vaig per la M de Margarita Seis Dedos. Mira! Els mateixos que tenen els que gestionen les multes.