M’han entrat ganes de tornar a insultar als que revisen els recursos de multes, però pobres, deuen tenir molta feina mirant Barri Sèsam per saber diferenciar un cotxe d’una moto. Així que serà millor tirar de disc dur i explicar-vos alguna aventura de les meves. Pugeu al DeLorean i viatgeu cap a un any en què encara era digne l’Estatut de Catalunya. El Martin Piñol, ara gran escriptor i persona, llavors guionista d’un «late» de la Paramount Comedy que es titulava «Noche sin tregua», em va proposar anar al programa perquè m’entrevistés el Dani Mateo. En aquell moment tenia dues opcions: anar a Madrid en avió i dormir en un hotel cèntric gratis o entrar a un bar de l’Hospitalet a prendre una tapa amb coronavirus.
Esperava que obrissin la porta d’embarcament del Pont Aeri quan va aparèixer un vell amic, que guanyava més en cinc minuts que jo en els meus 40 anys de cotització. Em va preguntar on anava: «Vaig a un programa de televisió a Madrid, que em fan una entrevista perquè he escrit un llibre». Es va posar la mà a la butxaca de l’americana i em va donar una targeta amb cara de pena. «Moi, tío, yo te ayudaré». Em vaig quedar amb cara de no entendre res. Un cop acabada la meva estada a la capital, en marxar de l’hotel Siete Islas -prop de la Gran Via, darrere de Telefònica- a la recepció vaig coincidir amb un antic becari que ara és catedràtic d’universitat... i de l’Opus. És un home culte i vam començar a parlar sobre el Codi Penal, el dret natural i el dret positiu... Sortíem per la porta xerrant quan la conversa es va tallar de cop en sentir el recepcionista cridant: «Perdoneee, la Paramount no paga los whiskys del minibar y el canal porno».