Convocatòria

Benvolguts,

Dimecres vinent comença el temps de Quaresma. Essent dia feiner, passa desapercebut per a molts. Convé, però, que, si no el dimecres, el diumenge següent, posem atenció a la invitació de l’Església a entrar en aquest temps fort de conversió, amb vista a celebrar la Pasqua.

La Quaresma no s’ha mistificat com altres celebracions cristianes. És natural, ja que es tracta d’un temps de conversió que demana austeritat i penitència, i d’això tothom instintivament en fuig. Però, ha succeït que, en la forta davallada de les pràctiques religioses, la Quaresma ha quedat durament afectada pel que fa als costums tradicionals que creaven un ambient propici. Aquí sí que no podem repartir culpes. La Quaresma no ens l’ha presa ningú. En tot cas, som nosaltres, els cristians, els qui hem afeblit l’esforç de conversió. Hem de ser, doncs, nosaltres els qui hem de recuperar el tremp d’esperit i l’interès per la persona de Jesús. Només per aquest camí veurem clara la necessitat de conversió i de purificació.

El papa Francesc, precisament, en el missatge quaresmal d’enguany, ens invita a viure la nostra adhesió a l’Evangeli a través d’aquella petició de conversió i de reconciliació que sant Pau adreça als cristians de Corint, quan els diu: «Us ho demanem en nom de Crist: deixeu-vos reconciliar amb Déu!» (2Co 5,20). La Quaresma és el temps propici per a reconciliar-nos amb Déu que, en el fons, vol dir reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Es tracta d’una experiència de misericòrdia en la nostra pròpia vida. Aquesta experiència, afirma el Papa, «és possible tan sols per mitjà d’un “cara a cara” amb el Senyor crucificat i ressuscitat, “que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi” (Ga 2,20). Un diàleg de cor a cor, d’amic a amic. Per aquest motiu, la pregària és tan important en el temps quaresmal. Més que un deure, ens mostra la necessitat de correspondre a l’amor de Déu, que sempre ens precedeix i ens sosté.»

Jesús mort i ressuscitat, centre de les celebracions pasquals, revela el valor de la persona humana i l’estima que li professa. L’escolta de la Paraula de Déu, que intensificarem durant la Quaresma, no pot deixar-nos indiferents davant els pobres, els quals Déu acull amb preferència. D’aquí que, en el missatge esmentat del Papa, es recorda «als homes i dones de bona voluntat el deure de compartir els seus béns amb els més necessitats per mitjà de l’almoina com a forma de participació personal en la construcció d’un món més just».

Finalment, l’altra pràctica pròpia de la Quaresma és el dejuni. Quan Jesús reclama que nosaltres hem de dejunar o d’abstenir-nos de quelcom sense que es noti o sense que ho sàpiga la gent (Mt 6,16-18), no ens està proposant cap altra cosa que no sigui la de fer del nostre dejuni i de les nostres abstinències un treball interior, un exercici d’autocontrol.