El Quim, l'Enrique i Terol

Dissabte vaig anar al Teatre Tarragona. Ja sabeu que em van contractar per fer els col·loquis. Són converses amb els actors amb un format que té un cert paregut a les tertúlies televisives. Per cert, que hem canviat els tertulians que fumaven a la tele, als anys 80 i 90, pels d’ara que ja arriben «fumats» directament al plató.Dissabte vaig riure molt al teatre. Amb el Quim Masferrer, però més amb l’Enrique Villagrasa. Com? Que no el coneixeu? Poeta, escriptor, periodista i cap de comunicació del Port de Tarragona. Ja sabeu el que fa el Quim: passeja per la platea buscant gent que pel seu perfil puguin donar joc en una conversa que faci riure a la resta. Vaja, com el que fan l’Iceta o el Josep Bou. Doncs de les 600 persones que hi havia allà dins el Teatre Tarragona, el Quim va anar a parar a l’Enrique, que ha torejat en tantes places que un animal escènic com el Masferrer és per a ell un pequinès. L’Enrique va fer apologia del «terolisme», aixecant aplaudiments a la sala, com si fos un míting del Guitarte de «Teruel existe». Al seu costat hi seia el seu amic Xema Marsal, que va deixar el periodisme per entrar amb calçador al món del comerç. Li vaig preguntar si enyorava el periodisme i vaig estar a punt de perdre les fundes que em va posar el Messeguer a les dents. Demanaré l’Ajuntament que la temporada vinent en comptes del Joan Pera o el Senyor Marcel·lí,convidin a l’Enrique perquè ens faci una representació poètica. El Quim va desvetllar una dada estadística que fa esgarrifar: de cada 100 persones hi ha un fill de puta. O sigui que a Tarragona n’hi ha 1.000. Començo a posar els noms dels que conec.... Vaja! Se m’ha acabat l’espai.