Manaments, el llibre

Clar, vosaltres aneu llegint i rient cada matí amb el cafè i els Manaments i no us n’adoneu, però jo faig una ratlleta a la paret per cada article que escric. La dona ja m’ha demanat el divorci si no la netejo perquè està més guixada que la porta del vàter del Parlament. Recordeu aquell conyac, el «501»? Doncs la mateixa quantitat d’articles he escrit, si no m’ha enganyat la calculadora. No em refio gaire del trasto perquè l’he comprat per Aliexpress a la Xina i podria ser que tingués el «coronaviruji».

Senyors, diumenge que ve, 1 de març, farà dos anys que em desperto al llit amb una idea diferent de la que m’havia emportat la nit anterior als llençols. No entrem en detalls. Dos dies després d’aparèixer el primer Manament, el Jordi Folck, de l’editorial Veus Públiques, em va dir a una cafeteria de l’avinguda Sarrià de Barcelona que d’això se’n podria fer un llibre amb el temps. No li vaig fer gaire cas perquè el Jordi veu una història fins i tot quan xafa una tifa al carrer. Tampoc sabia que aquest article es faria tan popular. Sobre això us vull parlar. No tinc clar que deixeu anar un euro si vinc a casa vostra per Nadal amb una estampeta que digui: «El Moisès li desitja bones festes». Allò de l’«aguinaldo». Una senyora de Torredembarra em va dir que cada dia retallava l’article i el posava en una capseta, i vaig pensar que potser hi ha gent que no ha pogut seguir el meu ritme. És normal, sóc un geni. Amics, per Sant Jordi tindreu a les llibreries i sex-shops un llibre que es titularà «Els 155 Manaments». El Pep Escoda m’ha fet una foto espectacular per a la portada. A veure si quan us heu de rascar la butxaca també rieu tant.