Territori buidat

D’un temps ençà és habitual sentir parlar de territoris buidats, un eufemisme per no parlar obertament de la pèrdua de població per la manca de naixements i les fugides del qui volen una vida millor. El fenomen no és nou i des de finals del segle XIX la revolució industrial va fer créixer les ciutats i empetitir els pobles. El transvasament de persones no s’ha aturat però ara, amb la creixent mala consciència pel descontrol mediambiental i amb la saturació de les grans urbs, els científics, els polítics i els mitjans de comunicació ens parlen dia si i dia també de l’Espanya, la Catalunya i les comarques buidades. El creixement geomètric i desmesurat de l’economia mercantilista –privada i pública– ha generat desequilibris socials, econòmics i també territorials que s’estan accentuant. I Reus i el seu entorn no han escapat d’aquesta dinàmica. I posats a buscar causes, les trobarem a totes bandes. Algunes coses hauríem de modificar si volem reequilibrar el territori i omplir allò que s’hagi buidat. El renaixement del Priorat a remolc de la «reinvenció» del vi es va iniciar seriosament a partir de l’any 1981 amb els primers empresaris emprenedors visionaris. I recordo una entrevista radiofònica que li vaig fer a un pagès de Falset per valorar les meravelles del que estava passant. En preguntar-li per si caldria arranjar les carreteres per fer més accessible la comarca, la seva resposta va ser contundent i sincera: «Que les arreglin, però no gaire». Vaja! Venia a dir que els deixéssim tranquils i que no vinguessin gaires pixapins i quemacus a destorbar la seva pau. Han passat gairebé quaranta anys, la marca Priorat és reconeguda mundialment, s’han millorat les carreteres però la comarca continua estan en la llista de les que perden població. Més enllà del cas del Priorat, penso que hauríem de guanyar perspectiva per entendre millor que és el que ens està passant. Perquè les Terres de l’Ebre, la Conca de Barberà i la Terra Alta també estan en perill de buidatge. Fa gairebé cinquanta anys que es va crear el polígon petroquímic de Tarragona. En fa més de trenta de l’arribada del transvassament d’aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona. I més de vint de la inauguració del parc temàtic –ara PortAventura– als termes de Vila-seca de Salou. Aviat farà trenta anys de la creació de la Universitat Rovira i Virgili amb campus a Tarragona, Reus, Tortosa i El Vendrell. I tot el desenvolupament generat per aquestes inversions públiques i privades no ha pogut arribar amb tota la seva potència a les deu comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre per l’escandalós dèficit de mobilitat i comunicació. Com volem mantenir o recuperar la població dels municipis si no els garantim igualtat d’oportunitats per fer-hi la seva vida. Tenen una adequada cobertura telefònica? Tenen accés a Internet?