El famós coronavirus, tot i comportar grans desgràcies, potser també ens farà pensar en coses que no havíem observat fins ara. O potser sí que ho havíem vist però callàvem com a «puntes» perquè ens interessava o per mandra de canviar-les. Em refereixo a respectar l’espai personal, això que no existeix a les discoteques ni en alguns camerinos per on ha passat el Plácido Domingo. De tant en tant llegeixo premsa estrangera, com l’ABC o el Corriere della Sera. Doncs diu el missatger del vespre que el govern italià ha imposat una separació d’un metre entre les persones per evitar el contagi. Bravo! Però estaria bé que la mesura es quedés entre nosaltres quan s’acabi la pandèmia. També ha creat una divisió territorial per colors. Poca conya, que igual és la solució que necessitem. Em recorda les faccions de seguidors de les quadrigues romanes. I si parlem de colors en els últims temps... quin color us ve al cap? Efectivament, el groc. Doncs mentre aquí es prohibeix la tonalitat que porta malastrugança als toreros, a Itàlia s’han atrevit a crear una zona groga. Ja veig com us cau una llagrimeta independentista. Tranquils, tot arribarà, confieu en la mesa de negociació com si la dirigís Leticia Sabater. També han creat la «zona roja». Us sona? És com la que va batejar Franco a les eleccions del 18 de juliol de 1936. Sí, home sí, aquell referèndum amb dues opcions a triar: o calles o t’afusello... Veieu com vaig avançant en els meus estudis de Ciències Polítiques a la URV?
Osti! Us deixo, que ha passat una cosa grossa! El meu cervell no pot gestionar l’article i el fet que acaba de succeir: Acabo de rebre una petició d’amistat al Facebook de l’Agustí Mallol!