Mas d'en Sordé, i ara, què?

Els mitjans de comunicació del diumenge 16 de febrer informaven que l’ajuntament de Tarragona, en el plenari del divendres vint-i-u de febrer, donaria llum verda definitiva al projecte d’urbanització de Mas d’en Sordé, que al desembre va aconseguir l’informe mediambiental favorable per part de la Generalitat. El PPU43 es va començar a tramitar ja fa més de cinc anys i contempla la construcció de 222 habitatges en la zona del camp de golf Costa Daurada i un hotel rural de quatre estels superior. El promotor és la societat Mas Maneguet, S. A. propietària de quaranta-cinc hectàrees de terreny, de les quals quinze estan afectades amb una superfície edificable de cent cinquanta-vuit mil metres quadrats.

La primera fase consta de nou blocs de pisos amb tres plantes i, sobretot, la rehabilitació del mas modernista que es troba en un estat de deterioració molt lamentable, que avança cada dia que passa. La CUP i Junts per Tarragona manifestaven el seu rebuig, ja que alegen un «impacte extraordinari inadmissible». ERC, PSC, Cs, En Comú Podem i PP estan a favor, ja que «és un pla parcial que compta amb tots els informes favorables i està previst al POUM».

El dimecres 19 ens aixequem amb la notícia que l’equip de govern ERC i Comuns frena i dona marxa enrere aquest projecte urbanístic, malgrat que es va votar favorablement a la Comissió Informativa de Territori del dijous anterior, ja que volen una modificació puntual del POUM, que pot significar dos anys de retard per l’aprovació definitiva. Xavier Puig, conseller de Territori, diu que malgrat que «des d’un punt de vista tècnic és impecable, mereix ser repensat, ja que ataca la línia de flotació del que és el nostre objectiu polític, que és l’urbanisme sostenible». A més els ecologistes i ciutadans manifesten la seva preocupació, ja que el projecte és contigu a l’Anella Verda. Ara, des de l’equip de govern, es vol obrir una fase de reflexió al respecte.

Els inversors estan perplexos de la situació actual, després d’aconseguir tots els informes a favor, tant dels serveis tècnics i jurídics de la Generalitat com de l’Ajuntament. Estem davant d’una inseguretat jurídica total, que significa que les empreses i els ciutadans tinguin por que els seus drets siguin conculcats en qualsevol moment. Des del PSC, PP i Cs són molt crítics davant aquest canvi de decisió urbanística, ja que es posa en evidència la incoherència i el caos del govern municipal, afectant la credibilitat de Tarragona davant els possibles inversors i els costos que pot representar si s’ha d’indemnitzar als promotors.

Els ciutadans modernistes lamentem que aquest PPU43 es paralitzi, ja que el Mas d’en Sordé està en perill i el fet d’urbanitzar la zona, significava rehabilitar aquesta masia projectada per Josep Maria Pujol de Barberà (1913). L’element modernista més característic és la seva cúpula esfèrica amb ceràmica trencadissa, que cobreix una gran sala central circular, que està decorada interiorment amb esgrafiats a la primera planta. El mas requereix una restauració urgent, que ha de ser supervisada pels serveis de Patrimoni Cultural de la Generalitat, ja que és un Bé d’Interès Cultural Local/BCIL. Des del Consell de Modernisme sempre, des de l’any 2009, la salvaguarda del Mas d’en Sordé ha estat a l’orde del dia. Sempre ha estat un tema recurrent i motiu de preocupació. Si aquest projecte urbanístic es frena, què passarà amb el Mas d’en Sordé? La ciutat de Tarragona perdrà un edifici que forma part del seu patrimoni arquitectònic modernista catalogat. Així de clar i català. La ciutat s’ho pot permetre? La pregunta és, i ara què?