Aquest manament podria semblar el típic article pilota per fer un massatge als peus als amics. Ho heu encertat! Però tinc l’excusa de ser un aforat. Han premiat l’Esteve Giralt, corresponsal de RAC1 a Tarragona, i al programa Via Lliure, on una servidora va tenir una secció durant quatre anys. Per definir l’Esteve Giralt es requeriria una mesa de negociació en què seguessin prestigiosos antropòlegs, uns quants psicòlegs, un polític, un pagès, un periodista i un ecologista a qui li molesta la roba. Tots ells determinarien una gran veritat, que no la va dir Sant Agustí, la dic jo: La majoria de bons professionals són també bones persones o, si no tenen temps de ser bones persones, et fan riure. Ara sí que semblo Sant Agustí. L’Esteve em cau bé i crec que és un bon professional que es mereix aquest pin que li posaran amb la paraula «excel·lència». Jo ho faria extensiu a una «Coia» de gent que també dormen les hores que poden dormir, passen el fred que passen a una carretera de matinada o festegen amb un buscapersones.
El 2010, vaig anar com a entrevistat al programa Via Lliure, de RAC1, que presentava la Marta Cailà i em va proposar fer un concurs de crims. Vaig estar quatre anys anant a la planta 15 d’aquella torre del Godó, a qui sovint em trobava a l’ascensor. Soc descendent del Conde de Peñalver, però, no sabia com parlar-li al meu «col·lega». Al Via Lliure només hi ha bones persones, com l’Esteve, i per això els va tan bé. La Marta Cailà, la Cristina, la Marta Castelló i el Víctor Endrino em van tractar sempre com si fos de la seva família. Enhorabona pel premi al programa, i al senyor Esteve.