«Les mans en creu i el front signat amb cendra»

«Les mans en creu i el front signat amb cendra.» Així el poeta Josep Vicenç Foix (1893-1987) encapçala l’últim sonet de l’obra Sol, i de dol el seu primer llibre de poemes, publicat l’any 1947. Amb aquest vers introdueixo aquesta carta per tornar a parlar de la Quaresma. És un temps de l’any cristià que no té pes específic per ell mateix, sinó per la festa de Pasqua vers la qual ens encamina. Avui ja hem arribat al segon diumenge. Res de l’entorn no ha canviat. Tot i així, l’Església –que és mare i mestra– recull les necessitats humanes més pregones i, tot fent-se’n ressò, ens diu: «Obriu-vos a Déu», «torneu a començar a partir de Déu»!

Ens hem obert al progrés, al pluralisme, a la universalitat, a un món cada vegada més global. Queda encara un espai on obrir-nos, algú a qui escoltar: «Obriu-vos a Déu!» Malgrat sigui amb moltes interferències, cal agafar l’ona. Hi ha moltes altres veus que creuen l’espai i interfereixen la veu de l’Esperit. Malgrat tot, cal estar atents i agafar l’ona. Déu sempre parla per donar bones notícies, cosa no massa freqüent.

És el gran pas que us convido a fer durant aquesta Quaresma: escoltar Déu. I fer-ho, com ve a dir el poeta, amb una actitud oberta: «Les mans en creu»; però també, amb una actitud humil: «el front signat amb cendra».

El Concili Vaticà II ens diu que «l’Església ha venerat sempre les divines Escriptures com també ha venerat el Cos mateix del Senyor» (Constitució Dei Verbum 21). Us convido, doncs, a prendre el llibre dels Evangelis amb respecte religiós i llegir-ne un fragment cada dia, una estona amb calma. Crist se’ns hi fa present. Les pàgines i les lletres dels Evangelis són una gelosia des de darrere de la qual el Senyor es comunica.

1) Llegir un fragment de l’Evangeli. Per exemple, l’enterrament del fill de la viuda de Naïm (Lc 7,11-17), o l’escena en què Jesús diu a Pere que ha de perdonar «setanta vegades set» (Mt 18,21-35). I retenir el relat i les paraules.

2) Contemplar. Veure com Jesús es mou, s’acosta a la dona i li diu: «No ploris», o que, enèrgic i paternal repta Pere. I mirar el gest i sentir les paraules per dintre. Fer que baixin del cap al cor i preguntar-nos: Què és el que mou Jesús a fer i a dir el que diu i fa?

3) Fer-ne experiència. Després, durant el dia, observar l’entorn i veure amb qui puc fer jo l’experiència semblant, del gest de Jesús i de les seves paraules.

Us dic per endavant que anireu a descansar sentint-vos una mica més salvats. Haureu tastat, ni que hagi estat un moment, la salvació de Jesús. I se us farà més planera la confessió dels apòstols: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna» (Jn 6,68).