Això del coronavirus, ja ho vaig dir fa uns dies, ens farà valorar situacions a les quals no havíem donat importància fins que no ha arribat el bitxo que té nom de cooperativa vitícola de Duesaigües. Fa un parell d’anys, em van presentar una psicòloga de la presó de Brians i, quan vaig apropar el morro per petonejar-la em va fer una cobra, i em va allargar la mà com si fos la dona del «preparao». Primer em vaig sentir violent, però després vaig reflexionar i aquella dona tenia tota la raó. Per què has de permetre que un desconegut s’apropi tant i et petonegi, si quan saluda el teu home es queda a un metre i mig?
Tranquils, que no entraré en aquest el club en el què se l’agafen amb paper de fumar, tot i que amb això del contagi caldria fer-ho. Em fa por opinar de temes relacionats amb el feminisme perquè és fàcil entrar en un jardí més gran que el Laberint d’Horta, però crec que s’ha de ser valent. Vinga, va! Hi ha moviments per eliminar la selecció de colors rosa o blau depenent del sexe del nen, es critiquen les divisions de les joguines per gènere, i es denuncia que alguns uniformes siguin amb pantalons pels homes i amb faldilla per les dones. Però ningú diu res del costum del petó. Això sí que és una discriminació, i de les bones. Resulta que per ser dona has de permetre que un senyor gras, amb barba llarga i bigoti (m’he posat jo d’exemple perquè ningú s’enfadi) se’t tiri a sobre i et digui a l’orella «encantat». Doncs si estàs encantat, vés a un santer! Ja, ja sé que em direu: i a Rússia què es mengen la boca tres vegades? No feu cas, què has d’esperar de gent que es banya nua en aigua gelada, esmorzen amb Vodka i són d’esquerres!