Potencial nou problema de qualitat de l'aire i menys control dels riscos per la salut de la població al Tarragonès?: La incineradora de Constantí

Els riscos sobre la salut de la població, derivats de les emissions de compostos tòxics i cancerígens per part de la incineradora de residus tòxics i perillosos de Constantí, han deixat d’estar, des del passat 1 de gener, sota el control de la Universitat del territori, la URV, que a través del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental/Tecnatox, ho venia fent mitjançant convenis/contractes amb la Generalitat de Catalunya des de 1999 (any de la posada en marxa de la planta) al 2015 (any de la seva venta a l’empresa privada SARPI, del grup multinacional francès, VEOLIA), i del 2015 al 2019, per convenis amb la pròpia empresa SARPI.

Per motius estrictament econòmics, l’empresa propietària actual de la planta, ha decidit recentment encarregar els estudis dalt esmentats a un grup sense la més mínima experiència en avaluacions de riscos sobre la salut per plantes incineradores, i el que encara és més greu, sense tenir garantida l’obtenció de certes mostres biològiques tals com les procedents de teixits d’autòpsia de la població local, que solament els forenses, que són també Professors de la URV, poden garantir. És a dir, per salvar l’expedient i poder continuar SARPI treballant amb els requisits de l’actual autorització ambiental, però amb un cost més reduït (xavalla pel seu pressupost anual), han decidit prescindir de la URV –que per cert, és la universitat que va dissenyar aquest programa de seguiment de salut pública i que ha anat incorporant els canvis fets al llarg dels anys- per poder tenir uns pocs mes guanys a finals d’any.

Un exemple del típic cas del que suposen les privatitzacions d’empreses públiques. Tot molt bé, buscant els millors investigadors pels controls en tot moment, fins que ha passat a mans d’una empres privada, on l’important són els beneficis pels accionistes i no pas continuar amb els rigorosos controls sanitaris.

Amb tot, el que més ens dol, és la desídia absoluta per part del organismes responsables (sic) de la Generalitat. Ells no poden acceptar de cap manera el que els digui l’empresa SARPI, i verificar que el control no ha estat adient fins d’aquí 5 anys, quan acabi el contracte. I llavors què? Què passarà si les coses no s’han fet bé? Tirarem endarrere? I la salut de la població del territori què?

S’ha informat d’això a la Sra Mercè Rius, Directora general De Qualitat Ambiental, i al Sr Josep M Tost, Director de l’Agència de Residus (i anterior responsable polític de la planta) de tot el que suposarà que la única incineradora de residus tòxics i perillosos de l’estat espanyol, deixi d’estar subjecta a uns controls rigorosos per part de l’equip de la URV que –objectivament i sense cap mena de dubte- millor coneix el tema arreu del món.

Se’ls ha enviat a tots dos, tota classe d’informació/reclamació per FAX, correu certificat i per e-mail, sense tenir cap mena de resposta; és a dir, segueixen la màxima de que qui no fa res no s’equivoca, o qui dia passa any empeny (al seu càrrec, és clar).

En resum, control totalment rigorós mentre una planta, amb tants potencials riscos per la salut, va pertànyer a la Generalitat, i llistó per terra, ara que és privada.

Altrament, amb tot el que està passant al polígon petroquímic, fa vergonya que la Generalitat sigui ara tant tova amb una empresa d’alt risc, passant de ser la única instal·lació de la zona estrictament controlada, a tenir un control força “light” i sense cap mena de garanties.

Ho lamentem molt, especialment pels habitants de Constantí, qui són els que es troben més a primera línia, pel que pugui passar (planta cada any més vella i amb controls fets per inexperts), i també pels propis treballadors de la planta, els quals ja hauran començat a notar que el seguiment de l’exposició que se’ls feia, ha passat de ser anual a bianual (de moment). Molts mals indicis. Per responsabilitat, ho hem volgut comunicar als nostres veïns del Camp de Tarragona.