No és no i sí és sí

«Només sí és sí. Si una dona no diu sí expressament, tot lo altre és no». Amb aquestes paraules, l’any 2018, Carmen Calvo quan era vicepresidenta del govern, va encetar un important debat sobre la violència sexual a l’Estat espanyol. Aquest debat va sorgir arran de la sentència contra La Manada, els cinc homes condemnats per abusar d’una noia als Sanfermines. La sentència, amb condemnes de 9 anys per abús sexual, però no per violació va despertar un important rebuig social i aleshores el govern es va comprometre a reformar el codi penal.

En l’anterior legislatura, el Govern va posicionar el país en la definició del consentiment. Ara, amb l’avantprojecte de Llibertats sexuals que ha aprovat el Consell de Ministres aquest mes de març, es dóna un pas més en la direcció marcada per la Ley Integral contra la Violencia de Género de 2004 i el Pacto de Estado contra la Violencia de Genero. Aquesta norma modernitza el marc legal i l’adequa a les realitats i demandes de la societat i als estàndards internacionals.

La norma recull deu mesures: 1. Visibilitza altres formes de violència masclista com és la violència sexual tant en l’àmbit públic com privat. 2. Posa èmfasi en la conscienciació i la prevenció de la violència sexual, així com en l’atenció i l’acompanyament a les víctimes. 3. Preveu serveis especialitzats i professionals amb formació específica per donar resposta a les víctimes. 4. Integra l’educació afectiva-sexual als continguts educatius i als currículums de totes les etapes educatives. 5. Preveu mesures de reparació integral a les víctimes pels danys soferts. 6. Aposta fermament per la llibertat i la seguretat de les dones als espais privats i públics i presta atenció a totes les formes de violència sexual que s’exerceixen a la família, lloc de treball, a l’oci, en l’àmbit de l’educació i a l’entorn digital, etc. 7. Concedeix protecció pública a totes les víctimes que pateixen aquestes conductes: delictes sexuals, mutilació genital, assetjament sexual, matrimonis forçats, explotació sexual, etc. 8. Considera que la violència sexuals en les seves múltiples manifestacions constitueix una forma de violència de gènere, de discriminació i una vulneració dels drets humans com ara el dreta a la vida, a la llibertat i seguretat personals, a la igualtat, a la integritat física i mental, a la dignitat, als drets sexuals i reproductius o a la privacitat, entre d’altres. 9. Elimina la distinció entre abús i agressió. Agressió és qualsevol acte contra la llibertat sexual que es realitza sense en consentiment de la víctima, i considera l’ús de la violència o la intimidació, entre altres circumstàncies, com una agressió agreujada. 10. Defineix i precisa que no hi ha consentiment quan la víctima no ho hagi manifestat lliurement i de manera inequívoca la seva voluntat expressa de participar en l’acte.

Novament, el nostre país se situa a l’avantguarda de la igualtat i de la lluita contra la violència de gènere, tal i com ha succeït sempre que el Partit Socialista ha governat. Orgullosa de formar part d’un govern feminista, pioner en la lluita contra les violències sexuals que patim les dones. Orgullosa de la llei del «només sí és sí», perquè la llibertat sexual de les dones només es preserva quan el consentiment de la dona és clar: no és no i sí és sí.