A les biblioteques hi ha un llibre que es titula «El CSI Español» escrit per una servidora. Es va esgotar ràpid. Em refereixo a l’autor, no al llibre. El vaig escriure anant a la Policía Científica de Madrid. En aquells dies investigaven allà els atemptats de l’11 M, però jo no tenia accés a les gestions del cas. L’11 de març del 2004 treballava a la televisió d’Andorra, en un programa que es deia 12 Punts, una coproducció amb TV3. No trobareu cap vídeo meu fent un personatge per pantalla, vaig esborrar-los dels arxius, avergonyit. En el món de la comunicació has de fer de tot, i allò, precisament era «tot». Us reprodueixo el guió: «Andorra. Exterior, dia, piscina rodona envoltada de neu a Caldea. Moisès vestit amb una bata del cole i maquillat amb pigues, toca l’harmònica i discuteix amb el Santi Millán. Forcegen, i tots dos cauen vestits a la piscina. Moisès treu el cap de l’aigua i toca l’harmònica. Fi». Era estrany combinar el món policial i el teatre còmic, però era així. En aquells dies va sortir el llibre al mercat i van començar a trucar-me de ràdios per entrevistar-me per l’11-M. Només hi havia un problema: que jo no sabia res dels atemptats. Anava de la COPE a Radio Nacional i d’allà a Onda Cero... fins que vaig saber que l’editor havia posat una faixa al llibre que deia «Los métodos policiales que resolvieron el 11-M». Ho havien fet per vendre més a la Feria del Libro de Madrid. Així va ser com em van convertir en un especialista a qui trucaven des de Madrid per preguntar qui havia cremat l’edifici Windsor o qui havia matat la Marta del Castillo. Així que quan veieu un «especialista» a una tertúlia, penseu en el Moisès tocant l’harmònica.