Reflexions del 8 de març

La celebració el vuit de març del dia internacional de la dona es una data necessària i entenedora de la realitat que viuen moltes dones en tots els àmbits de la societat en la que vivim, cada any recordem les diferencies de drets entre dones i homes, que la societat permet; diferencies inadmissibles i irracionals en una societat on tots hauríem de ser iguals. No obstant les dones viuen en un mon desigual per que hem permès i estem permetem que ara encara les desigualtats entre homes i dones siguin visibles i molt reals.

Quan parlem de drets de dones, sempre penso que tots tenim una mare i que sense ella no hi seriem aquí, aquesta mare una vegada va ser filla d’un altre mare, pot ser ha sigut germana, i segurament si ella vol, serà avia. Llegint aquest encadenament de fets indiscutibles on les dones son l’element fonamental per la societat, encara no puc entendre per que les dones tenen menys drets que els homes, no puc estar d’acord en trobar-me en una societat plena de desigualtats, on el mateix camí d’una dona i un home per arribar al mateix lloc, sigui diferent per la dona per el sol fet de ser-lo, no te cabuda en el meu cap que la mare tingui menys drets que el meu pare pel fet de ser dona.

I es que tot i viure en una societat plena d’oportunitats, tot i tenir mitjanament assentada la carta de drets fonamentals, havent avançat tècnica i tecnològicament a l’hora de construir la societat del segle XXI; quan parlem dels drets de les dones ens trobem en una societat on l’involució és molt visible, ens trobem en una societat on la violència envers les dones és diària, ens trobem en una societat on els jutges es qüestionen la mida de la falda que portaven les dones quan van ser violades, on tenim que redactar lleis per tenir tots les mateixes oportunitats. Ens trobem en un impàs polític, on en comptes d’avançar i consolidar drets de les dones, els partits polítics de dretes, es dediquen a tractar de destruir el que tant a costat construir per tornar a la desigualtat, per silenciar la realitat i per construir una societat que retrocedeixi en aquest elements d’avanç, que tracten de consolidar un societat igual per totes i tots.

Per aquest motiu penso que hem de seguir en la primera línia de treball per construir, avançar i consolidar els drets de les dones, hem de treballar per activa i per passiva per detenir l’avanç de les polítiques de dretes que volem esborrar els drets de les dones, dissolent la realitat amb les receptes del patriarcat que tan de mal ha fet a la nostra societat. Hem de treballar amb l’àmbit de l’educació per construir generacions que entenguin que tots som iguals, hem de fer-ho a casa, amb xerrades amb els amics, ho hem de fer sempre que puguem per consolidar la societat on tots siguem iguals. I tot això ho hem de fer-ho amb fermesa i decisió, hem de fer-ho per les nostres mares, les nostres avies, les germanes, i filles que tant han lluitar per consolidar els seus drets en una societat on no hauria de ser necessari que lluitessin. No hem d’oblidar que no podrem avançar si no ho fem tots junts hem de entendre i fer entendre que ningú neix amb menys drets pel fet de néixer dona. Penso que hem de d’oblidar que el progres adequat de les societats modernes, és aquell que treballa per retallar les desigualtats.