La manipulació informativa

Ara que tant es parla d’«intoxicacions», no estaria de més reflexionar pel que es refereix al tema digital i les seves conseqüències, per una ciutadania farta de «maquillatges», intencionats o no, per veure realment el que succeeix, aparcant, a ser possible, les manipulacions permanents que es produeixen davant de qualsevol nova. Certament parlar «d’intoxicació digital» no és una novetat, perquè dia sí i dia també, podem llegir als mitjans de comunicació les notícies al respecte que fa referència al tema, i que no es limita al món de la política, sinó que arriba també al terreny esportiu, o inclusiu, a les qüestions de caràcter social, sense cap excepció.

Cada cop es fa més difícil valorar sobre la transparència del que es parla als diferents mitjans, segurament perquè quelcom no deu voler que siguin coneixedors dels temes sense els filtres interessats, fonamentats en un afany de condicionament, massa vegades sense conèixer qui realment es troba darrere d’aquest suposat interès per desinformar.

Repetidament podem apreciar que les evidències de les coses són «dopades» amb funció de determinats interessos via «enviament» a la societat de «falses notícies» o «veritats a mitges» amb tot el que això suposa per una col·lectivitat on la frustració és un fet cada cop més assentat. Tot el que comento, a més, és assumit com un fet normal, oblidant que acceptar aquest model comunicatiu és la porta d’entrada cap a un marc on tot és relatiu i que solament els responsables de la manipulació seran els que finalment obtindran resultats, en el seu anhel de control societari i, conseqüentment, de limitació del nostre exercici de llibertat, en totes les seves variables, i no solament les de caràcter polític partidista. Segurament que els mesos vinents es presentaran complicats, amb «descontrols» manifestos i imprevistos que comportarien la necessitat de disposar de líders econòmics, polítics i socials que ens garanteixin un futur possible des de la lògica i el seny; però el tema no està tant clar com es podria desitjar, i per tant, és possible que ens veiem superats per una situació que pot comportar, fins i tot, limitacions als nostres drets de viure lliures, sense cap mena de contraprestació en funció d’un interès general complicat. Esperem que tot el que esmento només sigui una anècdota i la mateixa realitat s’imposi sense condicionaments, en cas de no anar per aquí, el que és evident, és que entrarem en una «dimensió desconeguda» difícil de controlar. Tornant a la meva reflexió, és cert que cada cop es fa més difícil, treure conseqüències personals als diferents successos, de tota mena, que es van produint, desitgem que tothom faci la seva feina i evitem les males presumpcions que sembla ens envolten, i es pugui frenar també aquestes «intoxicacions», segurament, i almenys, tan greus com les garanties, encara que a vegades costa reconèixer-ho.