Reflexions al voltant del coronavirus COVID-19

El coronavirus Covid-19 ens està posant a tots i a totes a prova. I no em refereixo a temes de salut física, sinó més aviat a tot allò que hem de fer i no hi estem acostumats, és a dir, en aspectes de salut psicològica.

Realment estem preparats per passar catorze dies confinats a casa, 24 hores al dia amb les mateixes persones i en els mateixos espais? Nosaltres, que ens distingim principalment pel nostre caràcter mediterrani, acostumats a sortir i socialitzar al carrer, anar a la feina...; en definitiva, a exercir el nostre paper dins la societat, serem capaços de suportar aquesta limitació?

És evident que aquest aïllament involuntari és una experiència inèdita, tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Aportarà, a alguns, efectes col·laterals no desitjables, però també és clar que en un moment en què el món cada cop va més de pressa, que ha adoptat la immediatesa com a bandera, aquesta aturada ens facilitarà, a títol personal, temps per pensar, per redefinir-nos i també per reinventar-nos.

En l’àmbit col·lectiu, però, crec que ens ha d’ajudar a plantejar-nos el món de manera global. Heu parat compte que des que estem confinats els nivells de contaminació han davallat de manera ostensible? En una societat com la nostra, en la que es posava seriosament en dubte la capacitat de les persones de realitzar teletreball (o de treballar telemàticament, com li vulgueu dir) la pandèmia ens ha demostrat la voluntat de milers de treballadors i treballadores de seguir al peu del canó per tal que les empreses, les institucions, les administracions i un llarg etcètera segueixin el dia a dia, minimitzant l’impacte de manera força lloable.

Les administracions, i amb elles els polítics i les polítiques, hem de seguir també al peu del canó, no només posant l’èmfasi en les actituds punibles o enfocant-nos en les restriccions. Hem d’animar-vos a ser optimistes, a fer trobades col·lectives de manera telemàtica, ja sigui per prendre un cafè, per fer partides de cartes, dòmino, escacs i altres o, simplement, per fer-la petar. Hi ha infinitat de maneres de trencar la rutina de l’aïllament familiar i de conviure amb amistats, veïns, coneguts. Cal que desdramatitzem la situació i no deixar-nos endur per les sensacions de frustració o d’impotència.

Ens convé ser optimistes, hem de ser optimistes! Fixeu-vos, si no, en el sistema sanitari que tenim, fort, imparable i impagable que malgrat que les retallades imposades pel Govern anterior segueixen dia a dia, hora a hora, a disposició de tots nosaltres, sense importar-los si és de dia o és de nit. O els treballadors i treballadores dels supermercats, les farmàcies, transportistes, policies, grups de voluntaris que s’ofereixen per a les persones més vulnerables. Totes i tots ells arriscant-se al contagi per tal que nosaltres puguem fer més viable el nostre dia a dia.

Aprofitem l’ocasió per assumir la realitat i proposem-nos fer el que és correcte. Planifiquem-nos com més aviat millor la nova situació. Evitem la sobreinformació i, sobretot, els missatges desconstructius. Mantinguem el contacte amb les persones importants de la nostra vida. Aprofitem per fer el que havíem de fer però que mai no tenim temps per fer-ho. Exercitem la ment, exercitem el cos i, sobretot, exercitem l’estima cap a nosaltres mateixos.

En definitiva, plantem-li cara al coronavirus, posem-li difícil. Ho aconseguirem!