Estic enfadat. Podria sortir de casa perquè tinc un braçalet del Ministeri de l’Interior i una armilla que diuen ben gran «Premsa» i un document d’autoresponsabilitat molt autoresponsable. Però no surto. No ho necessito. Podria passar mesos tancat i no cal ser Colombo per saber que els passarem. Jo no tinc problema: tinc deu llibres per llegir, quatre receptes per provar, sis sèries per veure, dos llibres per escriure i un garrofer de Les Moles que cuido molt perquè serà el que menjaré d’aquí a unes setmanes. Sí, sí, el Mercadona està obert, però no regalen el menjar.
Estic enfadat perquè sóc dels que es miren molt els vídeos que corren per les xarxes. Dos d’aquests vídeos m’han fet aixecar de la cadira. Un és el d’un policia fotent una bufetada a un ciutadà que havia anat a comprar cerveses. M’ha recordat a una senyora que m’explicava que als anys quaranta un agent va donar un cop de puny al seu pare perquè parlava en català. Que les falses mesures de confinament no ens facin perdre els drets fonamentals com a ciutadans, entre ells, que no ens colpegin al carrer. He dit falses mesures perquè ahir al TSJC un jurat popular donava un veredicte i els concessionaris continuen oberts. Estic enfadat perquè he sentit un metge dient que els polítics són uns maleïts per no confinar zones d’elevat contagi. Els proposa que es posin a les portes de l’Hospital de La Paz a rebre pacients infectats amb les mateixes mesures de protecció que tenen els sanitaris i aplicant els mateixos protocols que els experts han creat. Per últim, ara que porteu tancadets a casa una setmana, ja us feu a la idea del que han passat els presos polítics? Estic enfadat.