Dels creadors de «Paco el del Suprem» arriba «Catalina la del Congrés». Ahir estava veient com Pedro Sánchez acabava el seu discurs, quan es va produir un silenci, una pausa en què tothom semblava estar pensant què dir. Jo, veient les cares, esperava que passés una cheerleader com aquelles de la boxa anunciant el següent round. O potser farien un anunci de rellotges. Ja els aniria bé, a veure si així arriben a temps a les coses, a més, segur que li encantarien als «turistes» de Suïssa que hi ha per allà. Durant aquest silenci, la Batet va fer un gest cap a la dreta (vull dir a la dreta, dreta, físicament, no a Abascal) i va aparèixer com una bala una senyora amb uns guants blaus i una mascareta i va començar a netejar l’Estado, perdó, «l’estrado», com si fos la nova protagonista de Karate Kid. La Batet va pronunciar un discret: «Gracias, Catalina». I la Catalina, amb aquell estil que només tenen ella i Rafaela Aparicio, va desaparèixer com un llamp.
Però llavors va passar una cosa que em va deixar fred. Va pujar el Casado per dir el mateix de sempre i esperava ansiós per tornar a veure la Catalina amb el seu drap-làser impartint justícia contra els virus de l’estrat. Però no. O no ha sortit o jo no l’he vist. On era la Catalina? Ja està. Ho he descobert: aquesta dona només neteja després que parli el Sánchez? Era molt estrany. He trucat a un amic que tinc a premsa: «Alfonso, que soy Moisés, ya sabes, el del Diari Més que se tomo seis gintónics a tres euros en el bar del Congreso... Sí, el gordo. Que quería preguntarte ¿por qué Catalina limpia solo cuando habla el presidente?... ¿Cómo? ¿Que debajo de la mascarilla está quién? ¡No me jodas! ¿Soraya?».