Els que no surten a les notícies

Sempre he sentit a dir que les crisis, fins i tot aquelles més profundes, sempre comporten oportunitats. Això que pot semblar un tòpic, davant una situació inaudita per a tothom, de forma tan transversal a tota la societat, i de forma tan àmplia donat que no està localitzada en una regió, ni tan sols en un grup de països, sinó que és nova per tot el món, que fa que tothom, començant per les famílies i anar escalant administracions, passant pels Ajuntaments, Generalitat, La Moncloa, Brussel·les, o la ONU, s’hagin d’adaptar a aquesta nova situació i tan canviant pel que fa al dia a dia; fa que aquella afirmació inicial prengui tot el sentit.

Pren tot el sentit de la forma més àmplia possible, començant per les formes de relacionar-nos entre els individus, qui, entre d’altres coses, descobrim la importància de gestos que fins ara ens passaven desapercebuts, com el d’una mirada, o una abraçada, gestualitats que enyorem tant, tenint en compte que som una societat mediterrània, molt donats al contacte amb l’altre. També comporta canvis en les formes de treballar, on hem descobert que potser no cal fer quilòmetres per fer reunions o anar a treballar a una oficina sobre una taula, que potser optimitzem el temps, recursos i permet la reconciliació familiar fer-ho des de casa. Segur que també canvia les formes de fer política, en molts àmbits i formes, però no és el moment de parlar-ne. Però el que sí que ha canviat, i ens ha donat l’oportunitat meravellosa aquesta crisi, és posar en valor fins el punt d’aplaudir dia rere dia, a professionals meravellosos que fins ara només recordàvem quan ens trobàvem malament, i molt sovint, dirigint-nos-hi amb actituds diguem-ne que poc amables, el personal sanitari, però també voldria incloure-hi els i les farmacèutics, i aquest cop, els cossos de seguretat que han col·laborat amb el personal sanitari.

Però amb aquestes línies, voldria posar en valor un personal que sovint s’obvia a les notícies. Personal que no pot estar confinat, personal que també s’exposa i que, igual que els citats abans, formen part de l’exèrcit d’àngels de la guarda que vetllen per la resta. Aquests són els treballadors i treballadores dels supermercats, i a qui voldria destacar, la gent dels mercats municipals. I m’agradaria concretar una mica més, vull fer amb aquestes línies el meu particular homenatge als paradistes del Mercat del Vendrell.

Aquesta gent anònima que no surt a les notícies, treballen cada dia incansablement per fer que la resta podem viure millor, perquè no haguem de sortir, per no exposar-nos s’exposen ells. El Mercat del Vendrell ha endegat una iniciativa de repartiment a casa. Producte de qualitat, de proximitat, tracte extremadament amable, t’atenen al telèfon, fas el pagament amb targeta, bizum, algun en metàl·lic, i al cap d’unes hores, un dia a molt allargar, tens tota la compra a la porta de casa. Vull felicitar a tots els i les paradistes per la seva vocació de servei, per les facilitats, per vetllar per tots i totes les vendrellenques, per ser els àngels de la guarda que no surten a les notícies.