La mutació del nou model de convivència

Quelcom pot creure que un cop superada la situació sanitària, la realitat s’imposarà i tornarem al panorama que vàrem «aparcar» fa unes setmanes, malauradament l’evidencia objectiva posa de manifest que molts seran els canvis que es produiran i que sinó fem el que toca, el model en general mutarà cap a situacions insospitades fins fa ben poc.

L’increment de l’atur fins a dades d’escàndol, farà que la seva pervivència per molt de temps faci «trencar» el sistema, sense oblidar els pagament «obligats» que té la pròpia administració i que, si bé, ja estaven «fixats» abans del moment crític, amb el nou panorama seran posats en dubte; és a dir, econòmicament la situació serà molt difícil de mantenir pels governs de torn, que es poden veure sobrepassats per una incapacitat evident de fer front a uns pagaments pels quals no tindrà els ingressos necessaris.

La situació en sí mateixa és més real que hipotètica i, per tant, serà necessari el disseny, avui sense esperar a demà, d’unes formules que permetin respostes possibles i no només grans discursos.

Per altra banda, el marc de precarietat que es donarà, també suposarà l’increment desbocat de la inseguretat, provocada per la manca de resposta cap a col·lectius que fins ara s’havien acostumat a rebre l’ajut públic sense cap reflexió sobre la pròpia viabilitat. Aquest tema a més, fara que determinats mecanismes d’ajuts quedin aparcats per donar resposta a altres necessitats urgents, amb el que això suposarà també de «canvis» de models de solidaritat humana que quedaran aparcats en funció del propi interès personalista de la gent en general.

Inclusiu la resposta per part de les institucions públiques, algunes d’elles amb un «pes ideològic» inaplicable, també faran que el desprestigi dels representants polítics es facin evident, amb el perill que això comportarà, cas de la sortida de lideratges demagògics basats més en l’ànsia «d’ordre», per damunt de qualsevol altra qüestió.

Estem, per tant, en portes d’un nou marc de convivència al que ens haurem d’adaptar, és a dir, començaran els dies de «vaques magres», i no tothom estarà preparat o voldrà adaptar-se, i aquest serà el conflicte al que s’haurà de fer front des del seny, i on ningú pot quedar-se aparcat si realment el que es vol és superar la situació de la que venia.

Esperem que tots sapiguem fer el que toca, cadascú en el seu marc d’actuació, i que l’esperada recuperació no deixi a ningú de costat, però fent-ho des del realisme i sent conscients que com país, amb una industria, sota mínims, on el turisme és la referència obligada i única, costarà de recuperar-nos i que tot torni a ser normal.

El nou model de convivència que ve, desconegut, però al que ens veurem immersos, més aviat que tard, comportarà una capacitat d’adaptació a la que no sé si sabrem complimentar.