Les federacions i el premi a l'esforç

Fa aproximadament un any, als mesos de març o abril, potser alguns abans, cada entitat segons estructura i organització, els clubs de futbol estaven planificant la temporada 2019-20. Un any després, una circumstància imprevisible ha colpejat fortament la societat i l’àmbit esportiu no n’ha resultat indemne.

El món del futbol, esport de masses generador de debats, es troba a l’expectativa de la resolució dels òrgans competents sobre la finalització dels campionats, dels quals s’havien disputat dues terceres parts dels partits. Les xarxes socials, els grups de whatsapp... treuen fum amb hipòtesis d’uns i altres, teories conspiradores, etc. La realitat és que amb la incertesa que genera aquesta crisi, ni les federacions tenen elements suficients per decidir a hores d’ara.

Quan els entrenadors liderem un equip sempre remarquem als jugadors el valor de l’esforç i el no rendir-se, acabar allò començat. Amb aquest mateix argument, entenem que la Real Federación Española de Futbol i a la Federació Catalana de Futbol han de donar prioritat a l’acabament de la temporada 2019-20 abans d’iniciar-ne una de nova o, si més no, trobar el criteri més just o el format de competició adient per recompensar amb campionats i ascensos els equips amb bones trajectòries fins al moment de l’aturada.

En la major part dels mitjans de comunicació, només és parla de les lligues professionals i semiprofessionals, però el futbol humil, amater i de base, demana també respostes a les seves necessitats. L’esforç de planificació esportiva, la inversió econòmica i gestió de recursos, el temps de dedicació i desgast en entrenaments i partits de tècnics i jugadors i les il·lusions generades en clubs i aficions no poden quedar reduïts a una temporada deserta.