Us juro, o prometo, que quan m’aixeco per escriure aquest article sempre tinc un tarannà humorístic. Però és posar la ràdio, veure les xarxes, llegir articles injustos o veure com el CIS es «cisca» en la intel·ligència de les persones humanes i ja no puc.
Fa un mes que estic entre quatre parets, sense balcó, sense gos, sense comprar. He estat més quiet que aquell bobby del barret pelut de Buckingham. Avui he decidit anar a comprar a 500 metres de casa i vaig cagat. No pel coronavirus, sinó per les multes o la manera de «dir» les coses. Et pot caure exactament el que a un agent de l’autoritat li surti dels dallonses. Qui valora si vas a comprar o no, és ell, fent de jutge. M’he parat a pensar una estona en com em podria defensar. Fàcil: de cap manera. Això crec que es diu inseguretat jurídica. No sé, però trobo a faltar que algun Col·legi d’Advocats, alguna associació de juristes molt però que molt progressistes i moderns comenci a dir que la situació d’autoritarisme i repressió és inaguantable, poc ajustada a dret i una vergonya. Sí, sí, tranquils, no caiem en la trampa: és necessari que estem confinats, està clar, però això no té res a veure amb què les mesures repressives siguin justes i legals. Ara, per acabar-ho d’adobar, venen els del CIS amb el trilerisme de la pregunta trampa i resulta que mitja Espanya estaria a favor de recuperar los «Mediso de Comunicación Social del Estado». Au va! Aquestes 500.000 multes que s’han posat fins ara, ja veurem on acaben. Què tal si la Justícia ens defensa d’una punyetera vegada? (I això no va de presos polítics). Ai, com «algú» llegeixi aquest article, de casa al súper em cauran més multes que al Vaquilla.