L'efecte dominó social

Les conseqüències de la realitat mèdica a la que ens estem acostumant a sobreviure, crec que posa sobra la taula de debat moltes realitats que no es poden deixar de costat, si realment es vol fer un anàlisi objectiu de tot el que està passant i les seves conseqüències a curt, mig i llarg termini.

Sembla evident que el fet de la «desinformació de fons» és una realitat inapel·lable, que no es pot suplir en funció d’una allau de noticies, que en tot cas el que fan és parlar molt del tema, però sense entrar en el centre del problema i les seves previsions de futur, respecte a quin ha de ser el seu tractament efectiu, i sobre tot, la delimitació de la seva influència previsible per la gent.

Fets objectius com la caiguda de les borses mundials, crec que mereix una reflexió pendent que s’hauria d’abordar amb tota la seva cruesa, si realment estem en disposició d’establir controls, no solament sanitaris, sinó també davant totes les sinèrgies que el problema desenvolupa de manera acaparadora. La situació econòmica, dintre de la globalitat que ens envolta, d’entrada posa de manifest la precarietat on som instal·lats i demostra que les iniciatives a prendre no poden ser unilaterals per una part de la globalitat, sinó que necessiten consensos, més difícils del que puguem sospitar. A ningú se li escapa perquè la immersió en una nova etapa de crisi, es un esvoranc que pot, aquesta vegada, convertir-se en insalvable, i que comportaria canvis imprevisibles si realment no es fa el que toca. Però és que a més, la negativitat de l’economia també suposa la posada en perill de creixements necessaris i urgents, i sobre tot posa en dubte el propi «benestar social» que al menys gaudeix una part de la població global i que l’efecte del «virus» fa que la gran majoria ens igualem a l’hora de detentar avantatges que fins ara ens semblaven, al primer món, com innegociables.

La incidència de tot el que esmento és només una petita part del que pot venir, sinó fem el que toca per dissenyar models que puguin fer possible el món en un panorama, quasi desconegut, on tot es pot difuminar, especialment pel que fa a unes conquestes socials ara en dubte permanent.

Els equilibris globals del que tant es parla en els darrers anys, poden esclatar, davant una precarietat que no respectarà ningú, i que exigirà dosis de senys molt altes a l’hora de triar opcions de supervivència, en un marc de pànic general, que esperem que no s’arribi a constituir pel bé de tots.

No vull que la meva reflexió s’entengui negativa, ni molt menys, ja se que el que exposo, a ben segur, constitueix un marc de discussió familiar o de reflexió personal, però seria molt negatiu «anar passant» esperant que el temps tot ho arregli; l’efecte dominó que s’ha posat en marxa, i el fre al mateix, cada cop serà més difícil i no acabarà amb «autos de fe» compartida, ni anàlisi fora del context evident. El descontrol que sembla ve per quedar-se, comportarà greus peatges per una ciutadania que hauria de buscar com exigir als seus responsables, en totes les variables de poder, una implicació total per debatre i buscar noves opcions de futur que avui encara no es veuen.