Ahir em va trucar el Jordi Folck per parlar del meu llibre: «Els 155 Manaments», a la seva secció d’Onda Cero. He pensat que les ràdios, durant el confinament, estan funcionant com al 1929, quan per trucar havies de parlar amb tres telefonistes. Despenjaves i una operadora -no confondre amb una cirurgiana- et preguntava què volies. «Senyoreta, vull parlar amb el Diari Més». Llavors et contestava que el català estava prohibit per Telefònica. I quan ho deies en espanyol et responia: «Señor, el Diari Més todavía no existe». No hi havia manera.
M’he imaginat l’escriptor Folck en aquells anys. De fet, si li posem un bigotet també sembla de l’època, perquè no sé si us hi heu fixat però és el doble del rei Alfonso XIII... amb una cort més curta. Sí, amics, estem al 1929 perquè la frase que més se sent a les ràdios i les teles és la mateixa que la que diu el becari d'una fàbrica de maionesa: «Sembla que s’ha tallat!» També tenim la variant del que diuen els diputats del PSOE quan els critica l’oposició al Congrés: «¡No se oye nada!» És un horror seguir un programa per la tele veient gent en finestretes més congelades que un repartidor d’Amazon a Reykjavík. També és molt divertit veure el ple des de casa amb Skype, que pots ficar el dit a l’ull de l’alcalde o del Ballesteros quan no t’agrada el que diuen. Com que normalment són els polítics els que et fiquen el dit a... «l’ull» (quines cometes més ben posades, eh?) així et pots venjar sense que se n’assabentin i t'apugin l’IBI. M’ho vaig passar molt bé. He parlat amb el Sánchez perquè modifiqui el Reial Decret i permeti sortir a comprar el meu llibre. Ho consultarà amb els militars.