Ara parlo seriosament, eh! Ja sabeu que cada dia penjo al meu mur de Facebook l’enllaç d’aquest article. Us animo a demanar-me amistat, però us faig saber que no em podreu portar la contrària als comentaris. El que jo digui que és blanc, haurà de ser blanc. Ho dic perquè últimament estic detectant que hi ha pocs «m’agrada» i, us aviso, que si això continua així obriré una investigació per saber a qui no li fan gràcia els meus manaments. Ja està bé, home! Jo, que ho faig amb tota la bona fe i tot l’afecte del món, i vosaltres em pagueu amb crítica i desafecte. Això no pot ser! A partir d’ara em llegiré tots els vostres missatges a les xarxes per saber si entre vosaltres parleu malament de mi. Si ho feu i no em poseu aquell cor de «m’encanta», faré saber a les vostres dones el que feu a Tinder i Badoo. Sí, sí, ara dissimuleu, que heu tallat les calçotades amb això del confinament, però volteu més per les aplicacions de lligar que la Collares per les joieries de Madrid. Així que ja sabeu, que a mi no se’m pot criticar. Sóc perfecte.
També he vist que corre per Tarragona un «bulo» que diu que estic gras. Vaja, que m’he engreixat. Us faig saber que no és veritat, perquè he començat a cuidar-me. Només menjo fruita en grans quantitats. Per què us feu una idea, l’última setmana només en un dia m’he menjat 30 quilos de taronges. Així que desmenteixo que sigui veritat que tinc sobrepès. 115 quilos és el que ha de pesar un adult de la meva edat, el que passa és que les companyies asseguradores, totes manades per bruts comunistes i populistes que cobren de Veneçuela, fan servir unes taules «irreals». Així que ja sabeu: estic a règim. Gràcies a Déu.