La despolitització de la sanitat

Ara que repetidament es parla de l’eficiència dels serveis sanitaris, pel que fa a la capacitat del mateix per donar resposta a la reivindicació social previsible davant la complicació que representa el «virus en debat», i que pot comportar un caos sanitari inassumible, no estaria de més fer les reflexions que calguin per buscar alternatives de futur que no ens col·loquin en un desbordament inacceptable.

És evident que reflexionar el que esmento, només es produeix en moments crítics, doncs ningú es plantejava, quan les coses anaven mitjanament bé, si realment teníem una proposta mèdica acurada i si la mateixa seria capaç de fer front a situacions tant extremes com les que ens toca viure en aquests moments.

Certament, avui, la consciència general fa que parlem del tema que esmento d’una manera col·lectiva, valorant variables que segurament no havíem pensat i que ara es tornen definitives; també la necessitat d’implementar mesures dràstiques, tampoc és un missatge simpàtic, però segurament imprescindible, si realment es vol donar una resposta, mínimament acurada, al repte que tenim plantejat.

En cap cas és el moment del desencís o de la impotència, si no que és imprescindible buscar les alternatives necessàries en base al que disposem, fent els esforços que calguin i proposant les vies, possibles i viables, per superar un moment crític de difícil previsió, per molt que ara el fàcil sigui buscar responsables al respecte.

En tot cas, el que és evident és que no estem en disposició de fer lectures polítiques passades en una qüestió que centra la nostra possible supervivència de present i de futur, i per tant, no estaria de més, també aquí, buscar el que ens uneix per damunt del que ens separa a l’hora de fixar estratègies d’èxit.

La gestió complicada que sembla tenim plantejada, comportarà la pressa de decisions de tot tipus, inclusiu aquelles en les que no havíem pensat, davant la manca de personal, de medicaments, de mitjans, etc. , per tant, esperem que l’objectiu de despolitització imprescindible es faci realitat més aviat que tard, i que tot això comporti superar el panorama on som instal·lats.

El fàcil no és la critica ara, sinó la trobada d’alternatives, i és en aquesta dinàmica on s’haurien de fer els esforços de coordinació, fins i tot global, a la que sembla que encara no tenim a prop. L’objectivitat del problema per damunt de la lectura partidària, amb més o menys raó, no pot ser l’excusa per no garantir opcions d’èxit innegociables, si realment volem optar per una sortida digna del problema, i amb les menys baixes possibles.

Esperem que el seny, l’economia, els esforços, els sacrificis i tot el que això representa, estiguin a la disposició de tots, especialment pels més dèbils, que no poden quedar aparcats en funció d’una priorització que no seria acceptable. Ja sé que finalment «els diners» voldran dir la serva, però si som realistes, amb la que està caient, ni segurament aquesta opció farà que uns siguin diferents als altres.