Avui toca història. «San Ción» i «San Itario» eren dos màrtirs de qui només es coneixen els noms en castellà, perquè a veure qui era el guapo que traduïa de l’hebreu antic al català, i també perquè l’Eva Granados fos feliç.ItarioiCiónsón noms que semblen de Constantinoble, però no, eren senzills veïns de Constantí. «San Itario» fou un metge de l’època de Bizanci, i «San Ción» era un centurió romà que multava a tot crist, Crist inclòs. Estava a les ordres deBuchtus, un dels militars que van matar César. Com que aquell assassinat havia estat una barrejadissa, van decidir posar el nom de César a una amanida. Els escrits de «San Itario» es van trobar a unes excavacions a la vil·la romana de Centelles. Les va traduirQuinto Septimio Florente Tertuliano, conegut a l’època com «el deSálvame». «San Itario» havia deixat escrit «No vull pregàries, ni ciris, ni promeses. Cada dia a l’octava hora sortireu de ladomusa aplaudir com si estiguéssiu a les quadrigues». Així va ser que la tradició es va consolidar fins avui. En aquells anys, «San Ción» passejava pel Fòrum de Tarraco preguntant als plebeus si anaven a comprar viandes o venien delTòful.Si el ciutadà no portava cap sac delMercadomus, Ción treia la pedra i el punxó i tallava una multa per desobediència a l’autoritat.Buchtushavia donat instruccions de fer constar sempre la desobediència, ja que passejar per la Hispania Citerior no era un delicte inclòs alIus Civile. «San Ción»es feia un fart de posar multes cada dia, com la d’un tal MPuntus, que caminava a pas lleuger per Cala Romana, tot i que el pretor perdonava sempre, per això el coneixien amb el renom deOvus Magnus Peperus.