Ajornaments+finançament+viabilitat empresarial post COVID-19

Moltes han estat les mesures que des dels diferents governs s’han proposat i aplicat, segons els casos, per fer front a la situació econòmica post COVID-19 i les seves repercussions a curt termini i posteriorment un cop superada la fase més impactant que ha comportat l’Estat d’Alarma.

La capacitat legislativa ha estat ampla i suposo que amb bona intenció, malgrat la tasca feta per les «oposicions polítiques de torn», en cadascun dels seus nivells d’influència, així, les contínues disposicions legals són un fet a valorar per veure si els acords presos han estat efectius, d’acord amb el seu interès objectiu fixat.

En qualsevol cas, el que estem «sobrevisquin» comportarà conseqüències de tota mena, tant en l’àmbit personal, com per la mateixa economia mundial i el que és més directe, per la viabilitat futura, de les petites i mitjanes empreses, i sobretot, pels autònoms.

Les circumstàncies fora de la normalitat, instal·lades en una excepcionalitat permanent, fan que moltes de les decisions tinguin problemes d’aplicació, cas que la seva pressupostada eficàcia no sigui un fet constatat, és a dir, si no s’encerta en tot els que es fa, això tindrà repercussions directes en la nostra pròpia viabilitat en el demà més proper, per tant, no estaria de més fer una avaluació urgent del que s’està implementant si no volem, després, lamentar panorames que facin que la pandèmia, passi de ser sanitària a econòmica, però igualment devastadora, amb el que això representaria per la majoria de la ciutadania.

Si centren el tema en el que afecta la continuïtat, avui i demà, de les fórmules empresarials més petites, podem veure que «s’han venut» moltes iniciatives de suport al respecte, tant pel que fa al finançament, com l’ajornament de pagaments, encara que no tot hagi suposat que les novetats s’hagin pogut rebre per tots els destinataris, d’aquí les «pegues» per part de les entitats financeres, o els mateixos problemes domèstics per portar a la pràctica el que es diu al BOE ; esperem, en tot cas, que les traves esmentades quedin en anècdota i finalment, la gran majoria de damnificats puguem assolir els suports oficials publicitats a tots els nivells per part de les administracions.

Ara bé, si fem una anàlisi del que són les propostes concretes, especialment les de més transcendència, ens trobarem que es concreten, sobretot, en més crèdits o retards de pagament, en cap cas es fa referència a possibles «condonacions», pensant des dels executius públics que en aquestes propostes de demora en els pagaments d’impostos i amb un ajut financer, el tema queda resolt; soc dels convençuts que en el panorama on estem instal·lats, no valdrà només en allargar els pagaments i donar diners a crèdit, doncs el que és evident, és que ens enfrontem a un model de viabilitat econòmica desconeguda, on no es podrà prescindir de ningú si realment es vol fer front als presagis d’atur inassumible i endeutament públic desbocat.

Realment és curiós que quan són els governs els que necessiten liquiditat, no tenen cap rubor en optar per vies que, sota determinats conceptes «altisonants», el que avancen és «no pagar» o fer-ho de manera «perpètua», d’aquí la meva reflexió comparativa respecte a les empreses, a les que se’ls hi reclama esforços de tota mena, i en canvi a les administracions, la seva solució final passa per «posar la màquina de fer bitllets en marxa», sense cap previsió de futur.

Segurament la via oficial és necessària per poder mantenir el que hem assolit com Estat de benestar, avui en perill evident, però no estaria de més repensar els ajuts als emprenedors, també incloent-hi la possibilitat de «condonacions», si no ens volem subjectes a una supervivència econòmica amb un pes de l’administració, acaparador, amb tot el que això comporta.

El que sí està clar, és que si els ajuts es limiten al que s’ha fet fins ara, la realitat, en la meva opinió, no serà la desitjada per molt que mediàticament, ens puguin vendre el que toqui, per tant, ara que es fa necessari repensar el futur, que també això fos prioritari, ja sigui amb «Pactes de la Moncloa», «Pactes del Congrés» o «Pactes sense nom», el repte val la pena. Els que crearan llocs de treball en quantitats suficients, seran la petita i mitjana empresa i els autònoms, a part de les grans empreses, oblidar això ens col·locaria en una precarietat inassumible, que suposo ningú pot acceptar des de la lògica.